Destacats

• Musical

• En directe

  L'estimada immortal

  La millor música de tots els temps

  Els festius, a les 8 del matí i a les 11 de la nit

  «No hi ha música antiga ni música moderna. Només hi ha una música que s'oblida fàcilment i una música que és estimada per sempre»

  Així comença cada setmana L'estimada immortal, un programa d'iniciació a la bona música que tan sols pretén desvetllar la curiositat dels oients i fomentar l'interès per descobrir noves sensacions. Cada programa explica un compositor important, tot presentant les seves obres més destacades i les més assequibles per un públic no especialitzat.

  L'estimada immortal és un programa de Ràdio Vilafrana, escrit i dirigit per Josep Alsina, i presentat i realitzat per Àlex Santamaria.

  
  LLISTA D'EPISODIS

  
  Renaixement (1450-1600)

  Josquin Des Prés (~1450-1521). El primer músic supervendes

  Giovanni Pierluigi da Palestrina (1525-1594). Un músic al servei del Vaticà

  Roland de Lassus (1532-1594). El compositor més famós del segle XVI

  William Byrd (~1543-1623). El pare de la música anglesa

  Tomás Luis de Victoria (1548-1611). El gran compositor espanyol del Renaixement

  
  Barroc (1600-1750)

  Claudio Monteverdi (1567-1643). El fundador de l'òpera... i del Barroc
  Claudio Monteverdi. L'Orfeo (1607)

  Arcangelo Corelli (1653-1713). El primer gran violinista

  Marin Marais (1656-1728). L'hereu del senyor de Sainte-Colombe

  Henry Purcell (1659-1695). El més gran dels músics anglesos
  Henry Purcell. Dido and Aeneas (1689)

  François Couperin (1668-1733). El Gran de la música barroca

  Antonio Vivaldi (1678-1741). El capellà que no deia missa

  Georg Philipp Telemann (1681-1767). Música per l'hora de dinar

  Johann Sebastian Bach (1685-1750). El déu de la música (1a part)
  Johann Sebastian Bach (1685-1750). El déu de la música (2a part)
  Johann Sebastian Bach. Cantata del cafè. Cantata dels camperols (1732, 1742)
  Johann Sebastian Bach. Magnificat (1733)
  Johann Sebastian Bach. Oratori de Nadal (1734)

  Domenico Scarlatti (1685-1757). I el seu famós pare, Alessandro Scarlatti

  Georg Friedrich Händel (1685-1759). Un alemany adoptat pels anglesos
  Georg Friedrich Händel. El Messies (1741)

  Giuseppe Tartini (1692-1770). El refilet del violí del Diable

  Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736). Una vida massa curta

  
  Classicisme (1750-1820)

  Christoph Willibald Gluck (1714-1787). El gran reformador de l'òpera

  Carl Philipp Emanuel Bach (1714-1788). El més influent dels 20 fills de Bach

  Leopold Mozart (1719-1787). El pare del nen prodigi

  Antoni Soler (1729-1783). D'Olot a l'Escorial, passant per Montserrat

  Joseph Haydn (1732-1809). El pare de la simfonia i el quartet de corda

  Luigi Boccherini (1743-1805). El violoncel·lista de la cort dels Borbons

  Vicent Martin i Soler (1754-1806). El Mozart valencià

  Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791). Un geni amb ganes d'agradar (1a part)
  Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791). Un geni amb ganes d'agradar (2a part)
  Wolfgang Amadeus Mozart. Concert per piano número 21 (1785)
  Wolfgang Amadeus Mozart. Requiem (1791)

  Ludwig van Beethoven (1770-1827). El compositor per excel·lència (1a part)
  Ludwig van Beethoven (1770-1827). El compositor per excel·lència (2a part)
  Ludwig van Beethoven. Concert per piano número 5, Emperador (1811)
  Ludwig van Beethoven. Simfonia número 9, Coral (1824)

  
  Romanticisme (1810-1920)

  Ferran Sor (1778-1839). El millor guitarrista del món

  Nicolò Paganini (1782-1840). Un violinista endimoniat

  Carl Maria von Weber (1786-1826). Creador de l'òpera romàntica alemanya

  Gioachino Rossini (1792-1868). Amant de l'òpera i la bona cuina

  Franz Schubert (1797-1828). El primer gran compositor de cançons
  Franz Schubert. Simfonia Inacabada. Simfonia Tràgica (1816, 1822)

  Gaetano Donizetti (1797-1848). Belles òperes de bel canto

  Vicenzo Bellini (1801-1835). El pare de la Norma

  Hector Berlioz (1803-1869). El compositor que vivia de fer crítiques

  Mikhail Glinka (1804-1857). El pare de la música russa

  Felix Mendelssohn (1809-1847). El músic feliç

  Frédéric Chopin (1810-1849). El poeta del piano

  Robert Schumann (1810-1856). La genialitat d'un malalt mental

  Franz Liszt (1811-1886). El pianista diabòlic

  Richard Wagner (1813-1883). Políticament incorrecte

  Giuseppe Verdi (1813-1901). L'independentista que feia òperes
  Giuseppe Verdi. La Traviata (1853)

  Charles Gounod (1818-1893). Creador d'un Faust, parent llunyà del de Goethe

  Jacques Offenbach (1819-1880). L'alegria parisenca del cancan

  César Franck (1822-1890). La creativitat als 60 anys

  Bedrich Smetana (1824-1884). Tot per la pàtria

  Anton Bruckner (1824-1896). El tímid que feia simfonies colossals

  Johann Strauss II (1825-1899). Conegut com el rei del vals

  Aleksandr Borodin (1833-1887). Un gran químic que componia a hores perdudes

  Johannes Brahms (1833-1897). Un geni a l'ombra de Beethoven

  Camille Saint-Saëns (1835-1921). El Carnaval d'un home seriós

  Léo Delibes (1836-1891). I les seves filles Coppélia, Lakmé i Sylvia

  Mili Balakirev (1837-1910). Fundador del Grup dels Cinc

  Georges Bizet (1838-1875). L'home dels fracassos... i de la Carmen

  Max Bruch (1838-1920). Conservador, melodiós i complaent

  Modest Mussorgski (1839-1881). Una gran inspiració banyada en alcohol

  Piotr Ílitx Txaikovski (1840-1893). La tortura de sentir-se diferent

  Antonín Dvorák (1841-1904). El més gran compositor txec

  Arthur Sullivan (1842-1900). De Gilbert i Sullivan, el 'pop' anglès del segle XIX

  Jules Massenet (1842-1912). Inspirat per un suïcida i dues meuques

  Edvard Grieg (1843-1907). El gran compositor i folklorista noruec

  Nikolai Rimski-Kórsakov (1844-1908). Un mariner atret per la Schéhérazade

  Gabriel Fauré (1845-1924). L'organista que va fer un rèquiem dolç i consolador

  Leos Janácek (1854-1928). Quan l'amor i l'èxit arriben després dels 60 anys

  Ruggero Leoncavallo (1857-1919). La tràgica comèdia dels pallassos

  Edward Elgar (1857-1934). El gran compositor anglès, després de Purcell

  Giacomo Puccini (1858-1924). L'últim gran artífex de l'òpera italiana

  Isaac Albéniz (1860-1909). El català enamorat de la música andalusa

  Gustav Mahler (1860-1911). La maledicció de les nou simfonies

  Claude Debussy (1862-1918). L'impressionista que pintava amb els sons

  Frederick Delius (1862-1934). Melodies romàntiques, decadents i evocadores

  Pietro Mascagni (1863-1945). La cavallerositat rústica

  Richard Strauss (1864-1949). Fent equilibris amb els nazis

  Carl Nielsen (1865-1931). El gran compositor danès

  Paul Dukas (1865-1935). L'aprenent de bruixot, entre Goethe i Disney

  Jean Sibelius (1865-1957). El gran compositor finès inspirat en el Kalevala

  Erik Satie (1866-1925). Un 'fonometrògraf' excèntric i visionari

  Enric Granados (1867-1916). Un lleidatà torpedinat pels alemanys

  Scott Joplin (1868-1917). 'El rei del ragtime', un precedent del jazz

  Aleksandr Skriabin (1872-1915). Música mística, esotèrica i de colors

  Ralph Vaughan Williams (1872-1958). Britànic, pastoral i amb arrels

  Sergei Rakhmaninov (1873-1943). El darrer gran romàntic

  William Christoph Handy (1873-1958). 'El pare del blues' (i gairebé del jazz)

  Gustav Holst (1874-1934). L'anglès que va posar música als planetes

  
  Segle XX (1900-2000)

  Arnold Schönberg (1874-1951). El Picasso de la música

  Charles Ives (1874-1954). El gran innovador que venia assegurances

  Maurice Ravel (1875-1937). L'home del Bolero

  Albert Ketèlbey (1875-1959). Música lleugera i molt ensucrada

  Manuel de Falla (1876-1946). L'home del Barret de tres puntes

  Pau Casals (1876-1973). El penedesenc més universal

  Ottorino Respighi (1879-1936). Fonts, pins i festes de Roma

  Béla Bartók (1881-1945). Genial compositor hongarès, amant de la música popular

  Karol Szymanowski (1882-1937). Un polonès romàntic i eclèctic

  Zoltán Kodály (1882-1967) Seguint les passes de Bartók

  Igor Stravinsky (1882-1971). Un geni trencador, enamorat de la sardana
  Igor Stravinsky. Les noces i Apollo (1923, 1928/1947)

  Anton Webern (1883-1945). Emocions concentrades i amagades

  Edgar Varèse (1883-1965). El creador visionari amant de sons i ritmes extrems

  Alban Berg (1885-1935). Música atonal i relativament popular

  Heitor Villa-Lobos (1887-1959) L'esperit de Bach, portat al Brasil

  Bohuslav Martinu (1890-1959). Un txec neoclàssic, exiliat i nostàlgic

  Sergei Prokofiev (1891-1953). Un músic de cine

  Darius Milhaud (1892-1974). Un provençal divertit, atret per Brasil i el jazz

  Frederic Mompou (1893-1987). L'home que va fer callar la música

  Paul Hindemith (1895-1963). La música útil i Maties el pintor

  Carl Orff (1895-1982). El músic més popular del Tercer Reich

  Eduard Toldrà (1896-1962). Molt més que sardanes

  Robert Gerhard (1896-1970). El Schönberg català

  Erich Wolfgang Korngold (1897-1957). Del Romanticisme a Hollywood

  George Gershwin (1898-1937). El compositor que volia fer jazz

  Francis Poulenc (1899-1963). Melodiós, superficial, mig brètol i mig monjo

  Duke Ellington (1899-1974). L'aristòcrata amb més swing

  Kurt Weill (1900-1950). La magnífica música degenerada

  Aaron Copland (1900-1990). El pare de la música simfònica nord-americana

  Joaquim Rodrigo (1901-1999). El valencià del Concert d'Aranjuez

  William Walton (1902-1983). Un anglès tradicionalista, seguidor d'Elgar

  Aram Khatxaturian (1903-1978). La dansa del sabre d'un músic soviètic

  Giacinto Scelsi (1905-1988). Un missatger de la música

  Michael Tippett (1905-1998). Un músic humanista, pacifista i espiritual

  Dmitri Xostakóvitx (1906-1975). Ballant-la amb els soviètics

  Olivier Messiaen (1908-1992). Catòlic devot, amant dels ocells i gran compositor

  Samuel Barber (1910-1981). Líric i romàntic com un 'adagio' per cordes

  Robert Johnson (1911-1938). El sentiment intens del blues

  Bernard Herrmann (1911-1975). Bandes sonores a dojo

  Nino Rota (1911-1979). Més que un compositor de bandes sonores

  John Cage (1912-1992). Una ment lliure i un piano preparat

  Xavier Montsalvatge (1912-2002). Les cançons negres i antillanes d'un crític musical

  Benjamin Britten (1913-1976). Bona música per una bona veu

  Witold Lutoslawski (1913-1994). El més gran músic polonès, després de Chopin

  Leonard Bernstein (1918-1990). El gran director compositor d'Amèrica

  Iannis Xenakis (1922-2001). La música intensa de les matemàtiques

  György Ligeti (1923-2006). El so màgic de l'espai sideral

  Luciano Berio (1925-2003). Avantguardista i amb un peu a la tradició

  Miles Davis (1926-1991). El músic que va canviar el jazz... quatre vegades

  William Russo (1928-2003). Amb un peu al Romanticisme i l'altre al blues

  Karlheinz Stockhausen (1928-2007). El genial pare de la música electrònica

  John Lennon (1940-1980). El Beatle més rebel

  Frank Zappa (1940-1993). A cavall entre la música seriosa i el 'pop' satíric