L’obra té el suport de la Unió de Pagesos. Una estructura de fusta de quatre metres d’altura i cinc metres d’amplada, amb tres ceps morts que pengen. És una forma d’expressar la situació de la pagesia catalana, dels viticultors del Penedès que malviuen davant els preus baixos que fixen les grans empreses del sector del vi i del cava.

El responsable del sector de la vinya i el vi d’Unió de Pagesos, Josep Marrugat, reconeix que s’estan fent accions per millorar la qualitat, però lamenta que els preus no compensin aquestes accions.

Marrugat explica que amb tants anys d’una situació crític estancada la conseqüència es pot veure en un futur, perquè no hi ha relleu generacional i això pot afectar en el paisatge del territori.

Sovint el problema del preu del raïm es vincula al cava, perquè és en aquest producte on es destina la majoria dels quilos de raïm i dels litres de vi base que es venen al Penedès. Històricament un contrapès a les grans empreses han estat les cooperatives, que continuen lluitant per la propia comercialització.

En general arreu d’Europa els pagesos són els menys ben pagats dins de tot el procés de comercialització del vi, però al Penedès el cas és més greu per les polítiques de baix preu impulsades per les grans empreses del sector del cava.

Malgrat tot, el preu del raïm sempre ha tingut moments d’alt i baixos al Penedès.

Ara s’arrosseguen anys de penúries, però el president de la patronal AECava, Damià Deàs, preveu una millora a l’alça aquesta verema. L’estat sanitari de la vinya és bo, s’han eixugat estocs i les vendes han millorat, fins i tot en xifres per sobre del 2019.

Deàs assenyala també que la nova normativa pels caves de guarda superior, marcada pel pla estratègic del Consell Regulador ha d’empènyer també els preus del raïm a l’alça.

Unes millores de preu que tothom espera que arribin, però, que van molt vinculades a les circumstàncies del moment. És a dir a la climatologia i al panorama internacional, que a hores d’ara són força imprevisibles.