L’exposició, que està creada per Pep Camps i Pere Casanovas, vol ser una mirada lúdica a la xarxa de vincles personals i poètics traçats pels nostres poetes durant la seva vida. Expliquen que no és una exposició fàcil per l’espectador, ja que exigeix una implicació important. Tot i això, també destaquen que no cal ser un expert en cap disciplina artística per poder gaudir-la. De fet, reclamen que l’espectador es deixi portar.
Algunes de les estranyes parelles de ball que proposen els dos artistes responsables de l’exposició són: Charles Baudelaire amb Jacint Verdaguer, Mercè Rodoreda amb Marina Tsvetàieva i Vicent Andrés Estallés amb Ernest Hemingway. Són aquests els nexes curiosos que reclamen els organitzadors.
Segons els responsables, la mostra també s’alimenta del joc d’enganys i mitges veritats, i permet una perspectiva amb un punt de fuga: la poesia. Al cap i a la fi, és la poesia allò que alimenta tot el projecte.
Fins ara, Pere Casanovas i Pep Camps no havien treballat junts, tot i conèixer-se des de fa 30 anys.
La mostra es podrà veure al Claustre de Sant Francesc fins el 8 d’agost. Els organitzadors no amaguen un dels altres objectius clars que persegueixen amb aquesta exposició: volen que la gent en surti amb la pell de gallina.
