Tanquem un 2021 que ens ha deixat infinitat de notícies. Pel que fa a l’actualitat esportiva penedesenca, si haguèssim de destacar quelcom, probablement seria el retorn de tots vosaltres, els aficionats, a les graderies, bancs o espais situats als fons i les bandes dels camps de futbol, pavellons i pistes esportives de la comarca. Sense vosaltres, l’esport s’ha fet una mica més estrany i gèlid.

Recuperar l’ambient a les competicions és el millor símptoma de que anem deixant enrere el virus. Però, a més, constata un fet encara més positiu, i és que les competicions han seguit en peu. 2020 va ser tot un repte: fer notícies d’esports, sense esports. Enguany, tot ha estat una miqueta més fàcil i normal.

Competicions que han seguit en peu, amb canvis, ajornaments o suspensions de darrera hora… Bon moment aquest per recordar que competicions com ara les del bàsquet, ben bé, no van competir. Aquesta tardor s’ha posat fi a gairebé un any i mig sense competicions oficials. Tot el reconeixement i escalf per les entitats i clubs de casa nostra, que han fet tots els esforços i una miqueta més per assegurar que tan bon punt fos possible, tornarien a competir. També en el bàsquet, toca felicitar a un Casal que, ha arribat a la xifra de 70 anys creant cultura de bàsquet a Vilafranca.

Es tanca un any ple també de molt bones notícies per l’esport penedesenc, amb noms propis, alguns consolidats, i d’altres que venen apretant ben fort. L’explosió de Xènia Benach, tocant el cel al campionat d’Espanya indoor, i estrenant-se en un Campionat d’europa. O també, un altre atleta penedesenc com Pol Retamal. Tots dos van completar una temporada espectacular.

En el futbol, any pel record del Vilafranca, que va somiar amb un ascens de categoria frustrat, però que, de ben segur, el proper any es podrà tornar a intentar. També ha estat un any amb protagonisme d’Alex Moreno, un any més al Betis a primera divisió i deixant-se caure per aquí durant el seu campus. Marc Roca, a un gegant del futbol europeu com el Bayern de Munich, poc a poc fent-se un lloc als plantejaments de Nagelsmann o Rai Marchan, que després de diverses experiencies pel futbol nacional ha posat rumb a Austràlia per fitxar pel Melbourne Victory, de la primera divisió autraliana.

Tornant a les nostres fronteres, enguany hem bufat espelmes amb l’aniversari del Club de Futbol La Granada, amb motiu d’una efemèride tan especial com el centenari de l’entitat. Un equip de Tercera Catalana, que com tota la resta ha pogut tornar a gaudir del futbol. O també amb festa grossa amb l’Espirall i el seu retorn a la Tercera Catalana. La gran família del futbol penedesenc resisteix, i està més viva i unida que mai. En aquest sentit però, no oblidem els dos equips que enguany no han pogut seguir a la Quarta Catalana, com el Mediona i el Pla del Penedès.

2021 també serà recordat per tots, i especialment per Toni Ponce i Sara Loehr, els nostres medallistes olímpics de Tokyo 2021. Per Ponce, la cloenda a un any ple de medalles i rècords a europeus i mundials i un premi a molts esforços i sacrificis. També per Loehr, que formant una dupla màgica amb Susana Rodriguez, van aconseguir un or històric en el paratriatló, amb confiança, treball i complicitat. Unes medalles per la història.

En hoquei patins, un gran any del Patí Vilafranca, que va estar a prop de completar el seu retorn a la màxima categoria nacional. La Poliesportiva encara vibra amb l’ambient de la tornada del play-off davant el Palafrugell, en el retrobament de l’afició amb el seu equip. A Sant Sadurní, destaca el retorn de Jordi Bargalló a casa, per ajudar el Noia a lluitar per grans fites. El Penedès també ha estat representat a l’Europeu d’hoquei patins, amb Pau Bargalló i Sergi Aragonès, que van proclamar-se campions en un torneig estrany. Dirigint la selecció, un altre penedesenc, de Sant Pere de Riudebitlles, com Guillem Cabestany.

Un any, aquest que deixem enrere en el qual hem pogut tornar a explicar una esperada edició de la Mitja Marató de l’Espirall. També hem parlat de rugbi, tennis taula o d’arts marcials, amb el record a una sempre present Laura Gil. Fins i tot, i no és broma, hem parlat de campionat de cotxes teledirigits. És un món aquest dels esports ple de sorpreses i fets que ens encanta explicar. A tots i cadascun dels clubs, entitats i esportistes que feu possible que avui i cada dia expliquem el què passa, gràcies.

També agraïment per qui ha estat la veu i la cara dels esports al Penedès durant dècades i dècades: a Tito Boada, el millor cap d’esports que pots trobar a una redacció, però sobretot un gran amic i un gran company, que no perdrà detall del que segueixi passant als camps de la comarca.

A tots i totes vosaltres que ens seguiu, amics i amigues dels esports, molt bon any nou. Ens retrobem d’aquí poc, un cop comenci el 2022.