No només les places de la Vila i la de sant Joan eren plenes de gent. També van quedar plens els carrers que hi desemboquen, el de Sant Joan, el de la Indústria i el de la Cort, tan a la part altra com a la de baixada. A més de la gent de Vilafranca hi havia també grups de gent que, de forma organitzada, havien vingut de molts municipis de la comarca, amb pancartes relatives a la seva procedència. La gent que omplia la plaça va viure els moments més emotius acompanyada de música. Primer van pujar del de l’empostissat un grup de membres de diferents corals que van interpretar el “Cant de la senyera”, que en l’estrofa més coneguda van estar acompanyats per tota la plaça. També hi va haver el Cant dels ocells interpretat per un violoncel. I la directora Imma Vinyes es va adreçar a tota la gent per cantar junts el que s’ha tornat a convertir en un clàssic reivindicatiu. L’Estaca de Lluís Llach. Com que Vilafranca és la capital de l’Alt Penedès no hi podrien faltar els grallers. En aquest cas un gran nombre de grallers i timbalers de la Coordinadors de Collers de Vilafranca que van tocar el toc de vermut. I com no podia ser d’altra manera en una concentració com aquesta es va acabar amb Els Segadors.

Desprès es va iniciat manifestació pel carrer de la Cort avall, en direcció a la rambla, encapçalant-la els bombers acompanyats d’aplaudiments i dels grallers que no van parar de tocar.