Valldosera no exposava a Vilafranca des del 1995 i, durant la inauguració de la mostra a la galeria Sicart aquest dissabte, explicava que se sentia com si s’estrenés. La sèrie de dibuixos d’Abans de la llum són el punt de partida de la seva obra posterior, la que la va donar a conèixer internacionalment. Són dibuixos que parlen de la mare terra i del cos de la dona com a llar, un espai des del qual es pot començar a entendre el món. Valldosera explica que immediatament després d’aquells dibuixos va abandonar la pintura convencional i va començar a treballar amb accions experimentals que aquí no van ser enteses.

Eulàlia Valldosera manté un vincle “subtil” amb Vilafranca, com el territori de la seva infantesa i l’indret on va començar a pintar, a l’escola de l’August Rosell. La seva obra es caracteritza pel treball amb materials reciclats, objectes quotidians i el seu propi cos com a model. Tot per a crear espais en què la llum té un pes cabdal i qui mira és part de l’experiència sensitiva que l’artista crea.