En la darrera dècada, la tos ferina ha reemergit a molts països malgrat la vacunació, però les complicacions que es veien en les epidèmies del passat són molt infreqüents. La primera mesura, i la més important, per al control de la tos ferina és la vacunació sistemàtica segons el calendari de vacunació, incloent la vacunació de les embarassades. L’altra mesura fonamental és el diagnòstic i tractament del malalt per curar-lo, evitar complicacions i que es transmeti la malaltia a altres persones, així com la protecció dels contactes vulnerables. Per això és important anar al CAP si es té la sospita d’estar patint la tos ferina, que es diagnostica fàcilment amb una prova i requereix de tractament antibiòtic.

La tos ferina comença amb símptomes com els del refredat però continua amb atacs de tos molt forts que poden acabar en apnees o provocar el vòmit. Després d’aquests atacs, en inspirar es produeix un so agut o estridor característic.

La pediatra Núria Gorina, adjunta a la direcció de l’Equip de Pediatria de l’Alt Penedès, ho explica.

Els més petitons són els més vulnerables a la malaltia. Per això és molt important que es quedin a casa si hi ha la sospita i, un cop diagnosticats, fins que acabin el tractament antibiòtic. De fet, tots els malalts, sigui quina sigui la seva edat, han de romandre a casa durant el tractament.

La tos ferina pot ser perillosa en infants menors d’un any però la vacunació de les embarassades a partir de la setmana 27 està resultant efectiva per evitar la malaltia en els nadons.

La tos ferina és una malaltia de declaració obligatòria. Els metges l’han de notificar al Servei de Vigilància Epidemiològica, que decidirà les recomanacions que calguin en matèria de prevenció i control en l’àmbit comunitari. Per exemple, quan es detecta un cas en un centre educatiu, el protocol que marca el Departament de Salut inclou l’avís a les famílies dels alumnes que comparteixen classe amb la persona afectada per tal que estiguin alerta de possibles símptomes.