Diumenge, 28 d'abril de 2024
En directe: Penedès Televisió
En directe: Ràdio Vilafranca

La situació crítica de les reserves d’aigua porta noves restriccions

Aquest octubre s’han registrat consums molt superiors als 230 litres per habitant i dia que marca l’estat d’excepcionalitat o els 210 de la preemergència, com Pacs, amb 498, o Vilobí, amb 451.

Els embassaments de les conques internes es troben en mínims històrics, per sota del 19%, a causa de la sequera més greu que està patint Catalunya des que es tenen registres. Per això el Govern ha declarat aquest dimarts la preemergència per sequera al sistema Ter-Llobregat, que dóna servei a uns sis milions de persones, inclosa la població de gran part de l’Alt Penedès. La mesura més destacada és la reducció de la dotació d’aigua als municipis afectats, que serà de màxim 210 litres per habitant i dia quan ara era de 230.

Ho han explicat el conseller d’Acció Climàtica David Mascort i la portaveu del Govern Patrícia Plaja aquest dimarts al migdia des del Palau de la Generalitat després de les reunions del Consell Executiu i la Comissió Interdepartamental de la Sequera celebrades al matí.

La preemergència és un estadi de transició entre l’actual estat d’excepcionalitat i l’estat d’emergència que està previst declarar més endavant, a finals de desembre. L’objectiu és forçar la reducció dels consums d’aigua i aprofitar al màxim les poques reserves disponibles davant la sequera que està patint tot Catalunya.

A Vilafranca, el consum d’aigua per habitant i dia s’ha situat a l’octubre del 2023 en 172 litres, segons les dades publicades aquest dilluns per l’Agència Catalana de l’Aigua.

El gerent d’Aigües de Vilafranca, Xavier Mas, explica que la mitjana d’aquesta època de l’any ronda els 165 litres i, per tant, és bastant inferior als consums màxims que marquen els nous escenaris de restriccions.

En altres municipis de la comarca, la majoria dins del sistema Ter-Llobregat, es registren alguns consums molt alts. És el cas de Pacs del Penedès, amb 498 litres per habitant i dia, o Vilobí del Penedès, amb 451. Torrelles de Foix, amb 334, o Mediona, que rep l’aigua de Carme – Capellades, amb 440, són altres exemples de consums molt per sobre dels 230 litres per habitant i dia que marca l’estat d’excepcionalitat i els 210 que estableix ara l’estat de preemergència.

Tots els ajuntaments dels municipis que superen els llindars establerts dins el Pla de Sequera hauran de prendre les mesures pertinents per reduir el seu consum.

En aquest escenari de sequera estructural, empreses com Aigües de Vilafranca estan desenvolupant actuacions sobre la demanda per contribuir a l’estalvi d’un recurs cada cop més escàs: campanyes de divulgació, polítiques tarifàries, la millora del rendiment de les xarxes. Però també cal actuar sobre el propi recurs en diverses línies.

Mas explica que el context actual reclama corresponsabilitat per part de tothom i en tots els àmbits.

Divendres tenia lloc a Guardiola de Font-rubí el debat ‘L’escassetat d’aigua i possibles solucions’, organitzat per l’associació Empelt. L’acte, que partia de preguntes com si la sequera actual és estructural o conjuntural i si tenim consciència de l’escassetat d’aigua, comptava amb la participació de Robert Savé, investigador emèrit de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, i Gabriel Borràs, responsable de l’àrea d’adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya.

Gabriel Borràs explicava que les dessalinitzadores de Tordera i el Prat, així com la regeneració d’aigua han permès posposar l’entrada en l’escenari d’emergència.

Borràs afirmava que el canvi climàtic obliga a replantejar les fonts d’abastament de tota l’àrea urbana.

Per la seva part, Robert Savé parlava d’un concepte fonamental a tenir en compte al voltant de l’aigua i tot el que suposa per a la vida i qualsevol tipus d’activitat: la sobrietat.

Segons Savé, falta consciència sobre la importància del recurs, especialment en l’àmbit metropolità entès d’una forma àmplia.

A la falta de pluges que està afectant Catalunya en els darrers tres anys, cal afegir altres problemes estructurals com l’estat de les aigües subterrànies.

Una imatge que il·lustra clarament la sequera que estem vivint en aquests darrers anys és l’aspecte que presenta l’embassament del Foix. Situat al terme municipal de Castellet i la Gornal, l’embassament té una capacitat de 3,74 hm³ i en aquests moments està al 50% de la seva capacitat.

Subscriu-te al butlletí

Subscriu-t'hi: