Dissabte, 13 d'Agost de 2022
En directe: Penedès Televisió
En directe: Ràdio Vilafranca

L’estudi sobre varietats minoritàries pot ajudar a lluitar contra el canvi climàtic

Recuperar algunes varietats que antigament havien tingut presència en zones vinícoles pot oferir opcions per diversificar i ampliar la biodiversitat existent i possibles solucions a problemes actuals

L’any 2019 es va iniciar un projecte impulsat des del Ministeri de Ciència i Innovació i amb finançament europeu que volia estudiar varietats de vinya minoritàries per tal d’avaluar les seves possibilitats de recuperació per tal d’ajudar a millorar la biodiversitat arreu de l’estat, amb el nom de Minorvin

A Catalunya les tasques s’han dut a terme des de l’IRTA i l’Incavi, i s’ha treballant conjuntament amb més de 50 investigadors de 12 comunitats autònomes que han estudiat 51 varietats diferents. D’aquestes, 7 eren catalanes.
Com explica Anna Puig, investigadora de l’IRTA-Incavi, es tractava d’un estudi inicial amb l’objectiu de veure el possible potencial d’aquestes varietats que actualment o tenen molt poques plantes, o es tracta de superfícies molt reduïdes de plantació.

HI ha algunes varietats que són més específiques d’un territori determinat, i altres que es troben més escampades arreu de la península. Puig apunta també que en algun cas, com pot ser el de la carinyena roja a l’Empordà, ja hi ha un interès concret per fer-la viable.

Els estudis que es fan amb aquestes varietats busquen per exemple veure també el grau de resistència que tenen a la sequera, o a l’atac de diferents fongs. Puig apunta que caldrà fer estudis a més llarg termini per veure precisament quines serien les millors condicions de vinificació del raïm sortit d’aquestes vinyes minoritàries

Carme Domingo, també investigadora de l’Incavi, recordava que una de les varietats més minoritàries s’ha trobat al Penedès, tot i que també té presència en altres llocs de l’estat. Es tracta de l’Albana, que es va localitzar en una zona de Sant Martí Sarroca gràcies a la tasca d’un pagès local. Domingo remarca que es tracta en aquest cas d’una varietat tardana.

Una varietat a més, que des del seu punt de vista, podria arribar a comercialitzar-se de manera relativament ràpida en ser present a diferents zones productores que ja han iniciat aquest procés.

En relació amb aquest tema, recordem que fa uns dies es feia al Vinseum la presentació d’un llibre del qual n’és autor Josep Maria Puiggròs i que es titula ‘Història de les varietats de vinya autòctones i tradicionals de Catalunya’. La idea de Puiggròs era precisament conèixer els orígens d’aquestes varietats.

Ell explica que per exemple al Penedès a banda de les varietats bàsiques del cava, que són les principals, havien conviscut altres vinyes que ara en alguns casos es tornen a valorar i es volen recuperar.

Durant el segle XIX es va pensar que algunes varietats ja no eren atractives o rendibles, i es va optar per apostar per varietats franceses que es pensava que eren el futur. Posteriorment però, ja el segle XX, es va voler recuperar-ne algunes apostant per donar un tret d’identitat i diferenciador del propi territori.

A la seu de l’Incavi de Vilafranca, i a través del panell de tastadors catalans, s’han valorat els vins resultants de les tres veremes que s’han fet amb aquestes varietats minoritàries.

Amb els resultats de les investigacions haurà de ser ja el sector privat, cellers i fins i tot el consumidor final, els qui acabin avalant si els vins resultants d’aquestes vinyes tenen recorregut al mercat.

Subscriu-te al butlletí

Subscriu-t'hi: