L’anunci del tancament del cinema Kubrick aquest 30 de desembre després de 27 anys de trajectòria ha provocat molta tristor en la comunitat cinèfila de Vilafranca i la resta de la comarca. Aquest dijous al vespre, el cinema de la Maria Olivella acollia la darrera projecció, amb la pel·lícula ‘West Side Story’. La sessió estava cridada a ser única i especial.

Olivella es va acomiadar dels espectadors, que omplien de gom a gom la sala per gaudir de la pel·lícula i acompanyar l’equip del Kubrick en aquest darrer dia.

Un cop va concloure la intervenció de la responsable del cinema, un astronauta va irrompre per sorpresa a la sala acompanyat de la música de ‘2001: Una odissea de l’espai’ en un acte de reconeixement i agraïment a la gran tasca de promoció del cinema de l’equip del Kubrick. L’astronauta va lliurar un llibre ple de retalls i escrits de vilafranquins i penedesencs per agrair les bones estones passades a les butaques del cinema.

Ja amb la pel·lícula començada, Maria Olivella agraïa el gest i explicava que s’havia sentit molt estimada i reconfortada. També recordava els motius que la van dur a la decisió de tancar portes.

Olivella destacava que la sala està molt ben equipada i desitjava que l’activitat cinematogràfica pugui tenir continuïtat.

També era un dia important per al Francesc Marquès, projeccionista del cinema des de fa més de 17 anys i ànima, junt amb la Maria Olivella, de molts dels projectes que s’han engegat en tot aquest temps per seguir atraient espectadors a la sala.

La vetllada va reunir al Kubrick moltes persones per les quals aquest espai ha estat un autèntic referent cultural i, en alguns casos, de vida. És el cas de la Mari Járquez, que hi va treballar durant 11 anys i mig, i que ens explicava que espera que aquest no sigui un adéu definitiu.

Una de les espectadores habituals del Kubrick, la Marina Mestres, és una de les persones que va organitzar la sorpresa d’aquesta darrera sessió.

A banda del profund agraïment, a la vetllada cinèfila d’aquest dijous es respirava tristor i nostàlgia. Però també planejava l’esperança que la sala torni a obrir les seves portes.