Es tracta d’un projecte pioner d’economia circular que permetrà al celler reduir la seva petjada de carboni per mitigar el canvi climàtic.

Aquest sistema consisteix en adaptar els dipòsits fermentadors perquè el CO2 alliberat durant el procés de fermentació del vi pugui ser conduït cap a uns globus de grans dimensions, col·locats sobre aquests dipòsits. A mesura que el vi fermenta i allibera CO2, aquest és capturat a l’interior dels globus, que s’inflen. Mitjançant un compressor d’aire, el gas es comprimeix a una pressió que permet ser transferit fins a un altre dipòsit on s’emmagatzema, per tal de ser utilitzat posteriorment com a gas inert en les tines on hi ha vi amb l’objectiu d’evitar-ne l’oxidació.

La utilització de CO2 o d’una barreja de CO2 i nitrogen per intertitzar els dipòsits de vi és una de les tècniques més habituals per protegir el vi. En general, aquest CO2 és subministrat per un proveïdor de gasos, que l’adquireix principalment de refineries de petroli, i per tant té una petjada de carboni associada. En canvi, el CO2 de la fermentació no és d’origen fòssil, sinó que és el mateix CO2 que el cep ha absorbit mitjançant la fotosíntesi, amb la qual cosa és pràcticament pur i es considera neutre en emissions.