El teatre és una «joia noucentista» inaugurada el 24 de juliol del 1921, obra d’Andreu Audet, l’arquitecte del Paral·lel, i fruit de la iniciativa civil i l’impuls de la Societat La Principal. La celebració va servir per recordar intensament la història del teatre i tot el que ha passat entre les seves parets però també hi va haver una mirada constant posada en el futur de l’equipament i de la gent que li dona vida cada dia.

De fet, l’espectacle ‘Un casal de fusta centenari’ era alhora història, records, sentiments i emocions. Però també un comiat abans de la seva propera rehabilitació.

L’acte es va iniciar amb un seguit de parlaments. A banda de les paraules de Marcel Esteve, també van intervenir-hi Antoni Herrera, subdirector general de Protecció i Promoció de la Cultura Popular i Tradicional; Pep Morella, president de la Federació d’Ateneus de Catalunya; i Pere Regull, alcalde de Vilafranca. Tots ells recordaven «l’esperit interclassista, lliure i obert» amb què es va fundar aquest teatre el 24 de juliol de 1921.

Regull també valorava l’existència del Teatre del Casal com a espai on es complementa la vida cultural del municipi.

A ‘Un casal de fusta centenari’ una cinquantena d’artistes va passar per l’escenari del Casal en un espectacle creat per Valeri Laguna i Manel Güell i conduït per Fulgenci Mestres. Caracteritzat de Carablanca i presentat com a Humbert, va fer un recorregut pel passat i el llegat de la sala vilafranquina, testimoni de la història cultural catalana amb obres, estrenes cinematogràfiques i concerts emblemàtics: de ‘Terra baixa’ als espectacles de La Cubana o Els Joglars, els protagonistes de la Nova Cançó o l’últim concert de Carles Sabater.
A més, l’entrada del teatre comptava amb una instal·lació de l’artista i professora de la secció de Belles Arts del Casal Mireia Camacho.

El programa de commemoració d’aquests primers cent anys d’història i activitat ininterrompuda inclourà vint-i-dues accions més en els pròxims dotze mesos i s’estendrà fins a la Festa Major de Vilafranca de 2022.