Aleshores es va emetre un vídeo en pantalla gegant amb música de Jaume Sisa i on es projectaven fotografies de diverses generacions de nens i gent als cavallets del Quique. Desprès, els administradors entraven amb elegants vestits negres, i abans de donar pas al pregoner van voler expressar unes paraules que en nom de tots va pronunciar el Max Margalef.

Tot seguit la Maria Bassegoda va presentar al pregoner, que el públic va rebre amb aplaudiments i els administradors es van asseure en els cavallets que hi havia a la plaça oferint una estampa entre original i evocadora. El pregó de l’Enric Moya no va sorprendre. Va ser un repàs a la seva trajectòria de tota una vida amb els cavallets i en relació a Vilafranca i a la Festa Major.

El Quique venia a Vilafranca amb l’atracció des del 1966 i a finals dels anys setanta s’hi va establir uns mesos a l’any, i de forma permanent des de l’arribada dels ajuntaments democràtics. 44 anys fent rodar els cavallets entre la canalla de la vila. Tres generacions.

Per això quan el 2007 es va jubilar va decidir donar l’atracció a l’ajuntament, i en el pregó no hi va faltar la seva reivindicació que l’ajuntament els exposi en algun indret.

També va recordar que el 1989 el primer nan amb imatge d’un personatge actual va ser el seu, o la col·laboració a l’empostissat amb els diables i el ball d’en Serrallonga, i fins i tot un pregó dels Falcons.

Al final visiblement emocionat va desitjar a tothom una bona festa major i la darrera sorpresa va ser que van aparèixer els membres del grup de caramelles dels Tornavisos, del qual n’és membre l’administrador Jordi Milà, i li van cantar una cançó, versió adaptada d’un tema de la pel·lícula Fama, mentre de fons apareixien el nan del Quique i membres dels Diables, Serrallonga i Falcons.