Es tractava d’una taula rodona amb sis dels adaptadors d’obres de Ramon Llull que es va fer divendres a la Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca.

La taula rodona comptava amb la participació de M. Carme Bernal, Laura Borràs, Muntsa Farré, Ignasi Moreta i Carme Rubio. Pere Martí, que també ha fet una adaptació del Llibre de les bèsties, coordinava l’acte.

Una de les primeres conclusions del debat va ser que l’obra de Llull té una lectura molt actual.

D’altra banda també es va posar sobre la taula el risc que suposa adaptar una obra clàssica. Una tasca arriscada però necessària.

L’adaptació dels clàssics existeix a totes les grans cultures, i fa que els lectors mes joves s’acostin a l’obra.

L’any 2016 és l’Any Llull, coincidint amb el setè centenari de la mort de l’escriptor mallorquí. Llull és considerat el gran escriptor, filòsof, erudit i home de lletres medieval, un dels màxims exponents de la cultura i el pensament a Europa. La seva obra, escrita principalment en català i llatí, ha tingut una gran influència entre grans pensadors, des del mateix segle XIV fins als nostres dies. Va produir una sòlida obra literària, que se situa just als inicis de la tradició literària catalana, i que inclou títols emblemàtics com el Blaquerna —amb el Llibre d’amic e amat—, el Llibre de meravelles —amb el Llibre de les bèsties— o el Llibre del gentil i dels tres savis.