Durant la Guerra Civil espanyola moltes poblacions catlanes van estevenir blanc d’atacs aeris. El poble de Santa Margarida i els Monjos tenia des de finals de 1937 un camp d’aviació que formava part de la xarxa de camps d’avios republicans, anomenat el vesper de la Gloriosa. Aquest camp i el local de muntatge d’avions “xatos” instal.lat a la Societat Margaridoia van ser constants objectius de l’aviació franquista. Per aquest motiu el refugi servia tant per als treballadors d’aquest taller com per la població de Santa Margarida i els Monjos. L’Ajuntament d’aquesta municipi, amb l’objectiu de treballar per la recuperació de la memòria històrica i la recuperació del patrimoni local ha encetat aquest dies un seguit d’activitats previstes dins aquest memorial democràtic. Per aquest motiu i durant tot el cap de setmana s’han realitzat diverses visites guiades a través d’aquest refugi.Aquest amagatall és una construcció de l ‘any 1937, molt semblant a altres refugis fets durant la guerra, ja que es feien seguint uns cànons preestablerts. Aquest en concret estava construït amb parets de totxo massís i voltes de canó fetes amb maó pla. Constava de dues rampes, dos trams de 25 grans i una llarga sala amb tres petits eixamplaments. En total uns 70 metres construits que podien acollir unes 120 persones i que estarien a una profunditat aproximada de 10 metres. La guerra Civil espanyola, en ser el primer conflicte bèl·lic en què es va bombardejar posicions de reraguarda va provocar que la població busqués aquestes formes d’autodefensa i es van començar a construir aquests refugis. Se’n van arribar a construir fins a 1450 a la ciutat de Barcelona. La majoria han estat en l’oblit durant més de 60 anys i ara alguns tornen a sortir a la llum, com és el cas d’aquest refugi. Ahir, algunes de les persones que es van apropar fins al refugi expressaven les seves opinions, després de conèixer una mica més d’a prop la història. Dins aquest memorial democràtic aquest proper dimecres es presentarà el llibre A l’ombra del vesprer, dels testimonis locals de la guerra., a càrrec del professor d’història contemporània de la Universitat de Barcelona, Andreu Mayayo.