Amb la peça Marinete començava el seu recital Miguel Poveda. Un espectacle que va comptar amb el flamenc més d’arrel però també amb el que s’anomena flamenc fusió. Una unió entre el flamenc el jazz i el tango que tenia com a raó de ser l’homenatge als poetes catalans. El concert es va estructurar en dues parts clarament diferenciades. La primera d’aquestes va incloure un repertori de cante clàssic. Amb el guitarrista Juan Gómez “chicuelo” Poveda va desgranar peces per bulerías, soleas i coplerías, mostrant la part més tradicional del cante flamenc. En la segona part va presentar el seu darrer projecte, Desglaç. Poesies de Verdaguer, Gabriel Ferrater o narcís Comadira van reinvertir-se gràcies a la capacitat de Poveda de reformular també l’essència del flamenc. Acompanyat per un piano, un bandonió, contrabaix i bateria, va fer sortir dalt de l’escenari també notes amb regust a tango i a jazz. Aquest no és el primer contacte de Poveda amb la poesia. L’any 97 i en un seminari de la Universitat de Bologna va crear un espectacle inspirat en els poetes de la Generació del 27. Un espectacle que va derivar en una gira per Palestina i el Japó. Poveda ha deixat sentir la seva veu en els principals escenaris del món. Destacant la seva participació al festival de Flamenc d’Estatus Units i al de Londres. Considerat per la crítica d’especialistes en flamenc Miguel Poveda és un dels ambaixadors del flamenc més innovador però al mateix temps conservant un profund respecte per la seva tradició.