Pel que fa a Benestar Social, consideren que el pressupost inverteix cada any menys en polítiques d’ajudes socials. El govern presenta un pressupost que augmenta, sí, però no ho fa de la mateixa manera que ho fa la recaptació.

D’aquesta manera, mentre el govern vilafranquí preveu un augment d’ingressos via impostos de més del 18,5 %, l’augment en despesa social amb prou feines supera el 10%.

Pel que fa a Policia Local, fa temps que reclamen un augment important de dotació d’agents. Així, des de fa varis anys Vilafranca pateix un dèficit important de places que fa que els vilafranquins haguin de patir una despesa important en hores extres que, de no corregir-se, tornaran a aparèixer enguany. També cal un augment important de places per desenvolupar eficaçment la policia de barri o de proximitat, que actualment està coberta per 3 agents per a tot Vilafranca en el millor dels casos, el que genera sensació d’inseguretat en els ciutadans. CiU considera que el pressupost de l’equip de govern és poc ambiciós.

Pel que fa a les inversions, el govern ha manifestat amb satisfacció que han augmentat un 7% en global. Però pel que fa a la Via pública, les inversions aquí baixen un 54,18 % respecte del 2005. També cal recordar que la recaptació augmenta més d’un 18%, per tant, qualitativament un 7% d’inversió queda molt per sota de les expectatives que generen un 18% en recaptació.

Des de CiU detecten un dèficit en varis aspectes com són nous aparcaments. Es parla molt de l’aparcament a la Rambla, però no apareix cap partida en el nou pressupost per al 2006. Tampoc no hi ha noves inversions en llars d’infants quan hi ha un dèficit evident de places a la vila, i hi ha una inversió insuficient en nous contenidors soterrats o millorar les zones enjardinades, per posar alguns exemples.

Per altra banda, el pressupost reflecteix la poca inversió que la resta de les administracions com la Generalitat o la Diputació fan a Vilafranca, de manera que les subvencions que ens arriben per a inversions, baixen quasi un 60 %.

En resum, hi ha manca d’ambició, i no deixa de ser un pressupost monòton, poc social, sense prioritats definides i que continua en la línia descendent d’anys anteriors, que manté la despesa a costa d’augments de recaptació, any rera any.