La lentitud dels tràmits burocràtics complica molt els processos de regularització de la situació legal d’aquestes persones i les aboca a escenaris de vulnerabilitat en tots els àmbits de la seva vida.

El Centre d’Informació per a Treballadors i Treballadores Estrangeres de CCOO ha presentat aquesta setmana la memòria 2023 de l’Oficina de Vilafranca. Una de les dades més rellevants que mostra la memòria, en la línia del que passa a tot Catalunya, és que gairebé un 80% de les persones ateses, un 78’6%, es trobava en una situació legal irregular. De tots els atesos, només un 15% estava treballant amb autorització i contracte. Mentre que el 85% no tenien autorització per treballar. En el cas de dues persones, estaven treballant sense contracte.

Albert Rodríguez, secretari de Socioeconomia i Polítiques Públiques CCOO Baix Llobregat – Alt Penedès – Anoia – Garraf, parla de com, en aquesta situació, es poden produir casos d’explotació laboral.

La memòria del CITE indica una cronificació del problema que es troben les persones estrangeres que viuen i treballen a l’Estat Espanyol: la lentitud de la burocràcia complica els processos de regularització i les aboca a la vulnerabilitat. Carles Bertran, director de CITE Catalunya, demana que els processos s’agilitin i es flexibilitzin.

Durant l’any passat, l’oficina del CITE a Vilafranca va atendre 117 persones: un 60% eren dones i un 40%, homes. De les gairebé 600 consultes que s’hi van fer, més d’un 35% estaven relacionades amb l’arrelament social, un pas important per aconseguir els papers. La nacionalitat de les persones ateses ha estat d’un 20,5% del Marroc, seguit de països llatinoamericans com Colòmbia (17’9%), Hondures (10’3%), Brasil (7’7%), Perú (6%), Bolívia (5’1%) i Argentina (4’3%).

D’altra banda, la memòria també mostra com van canviant els motius pels quals la gent emigra dels seus països d’origen. Moltes persones es veuen obligades a fugir per la violència i la inestabilitat i ja es comencen a detectar moviments vinculats al canvi climàtic.

Pel que fa al nivell d’estudis, el 46% de les dones i el 25’6% dels homes tenen estudis mitjans, una dada que xoca amb certes polítiques d’ocupació i que reclama més facilitats per homologar titulacions.

Per sectors d’activitat, el treball de la llar és el que presenta un percentatge més alt, amb un 38’6%; seguit de l’hostaleria, amb el 8%; i la indústria, amb el 4’5%. Si tenim en compte només el treball irregular, gairebé un 39% es dóna en el sector del treball de la llar, un àmbit clarament feminitzat.

La Cresencia és una de les usuàries del CITE i ha obtingut recentment els seus papers. Fa 9 anys que va arribar a Espanya des d’Hondures i, després de passar per les Illes Canàries, Barcelona i L’Hospitalet, es va instal·lar fa un parell d’anys a Avinyonet del Penedès, on va aconseguir un contracte tenint cura de dues persones grans.

Ella destaca les dificultats i les contradiccions que ha experimentat per obtenir els papers i posa com a exemple el cas d’una amiga seva.

La Cresencia té dues filles a Madrid i un fill als Estats Units. Comenta que se sent més tranquil·la vivint al Penedès que no pas al seu país.

Ara vol estalviar per visitar la seva família a Hondures perquè no ha pogut tornar al seu país des que va arribar a Espanya en no tenir la situació legal regularitzada.

Des d’entitats com el CITE i el sindicat Comissions Obreres es mostren preocupats pel discurs de l’extrema dreta al voltant de la immigració i recalquen que el veritable problema és la desigualtat. Per això demanen abordar aquesta qüestió des del diàleg social.