Preocupació al Penedès per la MAT i el seu impacte sobre el paisatge i l’economia
El Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola alerta que infraestructures com la línia de Molt Alta Tensió destrueixen el paisatge i l’economia que se’n deriva.
El projecte de la MAT Valmuel – Begues, impulsat pel grup empresarial de Forestalia, preveu una línia de Molt Alta Tensió de titularitat privada i d’ús exclusiu del seu promotor, d’una longitud aproximada de 270km i 475 torres elèctriques, amb l’objectiu de transportar energia d’origen renovable produïda a l’Aragó cap a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Al Penedès, el traçat de la MAT afecta una desena de municipis i contempla la instal·lació d’unes 150 torres de fins a 70 metres d’alçada.
El Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola ha alertat aquest dimarts en una visita sobre terrenys afectats a Olèrdola i Sant Jaume dels Domenys de l’impacte que tindria l’execució del projecte. D’una banda, sobre el paisatge i el patrimoni, i de l’altra sobre l’economia que se’n deriva: des del sector agroalimentari fins al turístic. Per posar un exemple, una trentena de cellers es veurien afectats pel traçat de la MAT.
A municipis com La Bisbal del Penedès o Sant Jaume dels Domenys, la MAT ha generat un fort rebuig. El propietari del mas Campau, Pau Palau, explica que ningú els ha informat de res i tem per la supervivència de la seva activitat com a viticultor i responsable del mas, on s’hi celebren esdeveniments com casaments o convencions.
Davant de Campau, la plataforma Domenys dempeus ha instal·lat unes guies que mostren l’envergadura de la base d’una de les torres.
D’altra banda, a l’hotel rural Castell de Gimenelles, el seu propietari, Jordi Urpí, lamenta que, en el seu cas tindria quatre de les torres just davant de l’hotel. Urpí explica que la MAT afectaria la seva activitat.
Des del CEPvi, una de les moltes entitats que ha presentat al·legacions a la MAT, creuen que el Catàleg del paisatge del Penedès serà un «element clau per defensar el valor del paisatge tan econòmicament com respecte a la qualitat de vida». L’arquitecta Kathy Linstrom ho explicava al Conjunt Monumental d’Olèrdola, un indret des d’on el qual imaginava el traçat de la MAT i les seves conseqüències sobre el paisatge i elements patrimonials com el Sant Sepulcre o el castell medieval de La Barquera.
El també arquitecte Pau Batlle posava el focus sobre aquest canvi de paradigma quant a la generació d’energia de proximitat citant un estudi de l’Institut Català d’Energia.
Els promotors de Forestalia veuen que Catalunya ha iniciat el compte enrere per fer front a les mancances d’instal·lacions d’energia elèctrica, amb el tancament de les nuclears previst a mitjà termini i un bloqueig a les energies renovables en aquesta comunitat que obliga a accelerar el desenvolupament de projectes des de l’exterior. En aquest context, el grup ha anat configurant una estratègia que vol convertir Aragó en la gran «bateria verda» per a la transició energètica a Catalunya. Però aquesta intenció està topant amb una forta resistència als municipis per on passa la infraestructura.