Amb aquestes mesures, segons el president de la D.O., Javier Pagés, el Cava «se situa a l’avantguarda de les denominacions d’origen de vins escumosos de màxima qualitat elaborats sota l’estricte mètode tradicional».

La identificació del producte amb el seu origen i unes majors exigències qualitatives són els elements que més destaquen del pla. Però Pagès posa l’accent sobretot en la unanimitat per tirar-lo endavant.

Pel que fa a la zonificació s’estableix en un triple nivell: en primer lloc, una zonificació marcada per grans trets climàtics i geogràfics que porta a delimitar quatre zones diferenciades. El segon nivell seria el de les subzones, definides per característiques climàtiques, orogràfiques, històriques o humanes específiques i que coincideixen amb regions vitivinícoles ja existents. Finalment, el tercer nivell de zonificació és el del Paratge Qualificat, que ve definit per la identificació de les parcel·les que el formen.

S’han determinat les zones de Comtats de Barcelona, que compta amb les subzones Valls d’Anoia-Foix, on s’engloba el Penedès, Serra de mar, Conca del Gaià, Serra de Prades i Pla de Ponent; del Valle del Ebro, amb les subzones Alto Ebro i Valle del Cierzo; de Viñedos de Almendralejo i d’Altos de Levante.
D’aquesta manera, el Cava que es fa al Penedès formaria part de la zona Comtats de Barcelona.
El nom «Penedès», doncs, no apareix en la nova zonificació.

D’altra banda, als caves de més de 9 mesos se’ls denominarà a partir d’ara Cava de Guarda, i als de més de 18 mesos, Cava de Guarda Superior. En aquesta última categoria s’engloben els Reserves, els Grans Reserves i els de Paratge Qualificat.

Amb més del 60% de les vendes internacionals, Cava és la Denominació d’Origen espanyola que més vi exporta. Reuneix més de 38.000 hectàrees de vinya i a més de 6.800 viticultors. Els seus 370 cellers associats estan presents a més de 100 països.