Es va haver de suspendre el ball solemne de l’Àliga i ajornar l’inici de la processó per mitja hora més tard, però al final la Festa Major va tornar a viure una darrera processó plena de gresca i alegria.

Al principi queien quatre gotes i el seguici es va afanyar arribant a la Plaça de la Vila. A partir d’allà el temps es va calmar i també el ritme de la processó, que va acabar sent el d’altres ocasions.

Una de les principals novetats d’aquesta festa ha estat que a la processó del 31 la banda que tancava el seguici era la de l’escola de música de Vilafranca, enlloc de la de Cardona.

El director de la banda, Sergi Raya, parlava d’honor i gran responsabilitat.

La banda comptava amb el reforç d’exalumnes, i agrupava uns 75 músics d’entre els 12 i els 75 anys. Per estar a l’alçada del dia 31 havien fet més assajos.

Passos dobles, música de la Patum o versions de música dels anys 80, formaven el repertori de la banda.

Un altre dels elements que és protagonista de les processons és la Moixiganga, de la que se’n tenen referències des del 1713,  però que es va perdre el 1916, per ser recuperada el 1985.

És un ball que al seu cap de colla li agrada perquè és diefrent a tota la resta, ja que només acompanya al Sant.

En el transcurs de la processó del 31 també vam poder parlar amb membres del ball dels Figuetaires. Des de fa un parell d’anys estan en plena renovació dels seus components i enguany han treballat molt el puntal.

Tot i portar 3 dies d’intenses cercaviles i processons els balls mantenen o fins i tot amplien la intensitat de les seves coreografies. I tot i portar 3 dies de cercaviles i processons el públic continua omplint els carrers per veure’ls ballar.

A la processó del 31 la majoria de balls comparteixen peces i ballades amb antics balladors, o es barregen entre diferents balls. També es poden veure sorpreses com la d’aquest any. A la plaça de la Vila els Castellers de Vilafranca van fer un 3 de 7. Un castell que potser no seria notícia si no tinguéssim un fet realment extraordinari, i és que des de la pinya fins a l’anxaneta estava realitzat íntegrament per dones.