Salvador Guasch, que va descobrir Sant Raimon fa 30 anys al traslladar-se a viure a Vilafranca, reconeix que la capital altpenedesenca ha sabut mantenir la seva figura gràcies a les festes d’hivern i que entre els advocats també és conegut, però en canvi lamenta que la Generalitat no l’ha reconegut prou. A banda de ser copatró de Vilafranca, també ho és de Barcelona i és el patró dels advocats.
Nascut al Castell de Penyafort, als Monjos, Raimon de Penyafort va ser un home de fe, jurista, confessor papal i conseller del rei Jaume I.
Solé Bordes recorda que la seva obra jurídica ha estat clau a l’església durant 700 anys, gràcies a les Decretals o Codi de Dret Canònic, o que va organitzar la Inquisició a Catalunya amb un tarannà molt diferent al que va adoptar a Castella.
L’historiador vilafranquí considera que primer va ser un home de fe i després de lleis i en destaca la seva aposta per el diàleg interreligiós.
A partir del 1714, el llegat de Sant Raimon de Penyafort queda amagat segons Solé Bordes. Les seves despulles, abans venerades al Convent de Santa Caterina, on va morir, van ser traslladades al 1838 a la Catedral i al 1879 a la capella actual de la Catedral de Santa Eulàlia de Barcelona.