Es tracta d’un acte carregat de simbologia i que va comptar amb la presidència del bisbe diocesà, Monsenyor Agustí Cortés, a més del rector de la parròquia de Vilafranca, mossèn Ignasi Mora, i representants de l’església d’arreu del Penedès. Entre el públic hi havia representació de nombroses entitats i institucions de Vilafranca, especialment del barri de l’Espirall. Al final de la celebració, Agustí Cortés, assenyalava l’expectació que ha generat la nova església pel barri. Per la seva part mossèn Ignasi agraïa les nombroses col·laboracions que han fet possible l’església de la Mare de Déu de Montserrat. La celebració va comptar amb la intervenció amb la lectura de textos, entre d’altres de la regidora Ascen Càmara, i al final van omplir el llibre que recull l’acta d’inauguració, a més dels representants eclesiàstics , l’alcalde de Vilafranca. Aquest centre de culte ha volgut seguir els preceptes d’austeritat i modernitat. Dos conceptes que es poden veure en la utilització dels materials, que no s’han revestit, i en la simplicitat de línies de la capella i de les dependències. Un pati de llums amb una olivera, símbol de la pau, donen singularitat a aquest espai. El tractament de la llum ha estat molt important, amb entrades naturals tant pel pati de l’olivera com per una creu que president una de les parets laterals de la capella. També la proximitat dels fidels a l’altar ha volgut ser també un símbol. En el presbiteri es pot veure una gran pedra, de dos tones i mitja de pes, procedent de la muntanya de Montserrat, que fa la funció d’altar. El seu aspecte rugós és el símbol del patiment de la vida de crist. L’ambó ha estat també construït en base a una pedra de Montserrat, però en aquesta ocasió ha estat polit. La resta d’elements, com la pica baptismal o la seu segueixen l’austeritat volguda en tot l’edifici. Es calcula que el pressupost final de la construcció ha estat d’uns 800.000 euros.