Els Verds tenien com a principal objectiu el de treure’s l’espina clavada de la temporada anterior, en la que no van poder descarregar la torre de nou amb folre i manilles. Van obrir plaça amb el tres de 9 amb folre que van haver de treballar. En segona ronda van afrontar el repte i van descarregar una magnífica i sòlida torre de nou amb folre i per arrodonir la diada van descarregar també el quatre de 9 amb folre. Tot i que havien anunciat la possibilitat de tirar el pilar de vuit, per acabar la diada els vilafranquins van plantar el pilar de set amb folre que van descarregar. Al seu costat la colla local dels Capgrossos de Mataró, que va fer una bona diada, va sortir però amb el regust de no haver complert els deures. En primera ronda van afrontar el tres de 9 amb folre que van descarregar de forma impecable. Desprès van fer un intent de quatre de nou amb folre que van haver de desmuntar. Com a segon castell van acabar descarregant un imponent 5 de 8 i en tercera ronda van tornar a intentar el quatre de 9 que es va despenjar de dalt abans de ser carregat. Traient forces de flaquesa van descarregar la torre de 8 amb folre i van arrodonir una bona actuació amb el pilar de sis descarregat. D’altra banda l’actualitat castellera, des del punt de vista vilafranquí, també estava situada diumenge al migdia als Monjos, on actuaven els Xicots de Vilafranca. Els de la camissa vermella van assolir el setè quatre de vuit de l’any, aquesta vegada només carregat, convertint així els Monjos en el tercer municipi de l’Alt Penedès on els penedesencs basteixen castells de vuit, després de Vilafranca i la Granada. L’escenari de l’actuació de festa major dels Monjos tornava a ser, com l’any, passat, a plaça Pau Casals. Després de l’exhibició dels balls folklòrics locals i sota un sol de justícia, va començar la diada castellera amb el quatre de vuit dels Xicots. Un carro gros que feia molts anys que els de Cal Noi Noi li anaven al darrera als Monjos i que sempre se’ls hi havia resistit. Però enguany tampoc ho van tenir fàcil. El castell es va anar desquadrant a mesura que s’anava muntant, i amb el pom de dalt a mig pujar, van decidir desmuntar-lo. A la tanda de repetició i amb el castell més tancat , va pujar bé fins a l’entrada de dosos, però en aquell moment van aparèixer els nervis, va començar a remenar, el van carregar, però quan ja anaven a sortir dosos, el castell es va trencar per la part alta del tronc, després de suportar un parell de rebrincades. Amb la llenya d’aquest castell, van descartar automàticament de tirar el tres de vuit. Com a segon castell i després del carro gros coronat, van optar pel quatre de set amb agulla, que van descarregar al segon intent. Amb quatre castells portats a plaça, van renunciar a fer un tercer castell i van acabar la diada amb el vano de cinc.