Durant la sessió va explicar a través de la pel·lícula "El trono del Diablo" com era l’escalada als anys 40 i, amb això també, una bona part de la història de l’alpinisme femení a Catalunya.

Simó es va començar a interesar aviat per l’escalada i la muntanya. Ja als anys trenta havia començat a fer excursions, però l’escalada no va arribar fins després de la guerra. Montserrat i el Montseny van ser els dos indrets on es va iniciar com a escaladora junt amb altres membres del Centre Excursionista de Catalunya. Després va arrbibar el Pirineu, els Alps i altres zones més complicades. Simó explicava que no ha deixat l’escalda fins passat els 65 anys i que mai ha tingut una preparació específica.

Antonia Simó sent encara passió per la muntanya i, de fet, no ha deixat de fer excursions durant tots els darrers anys. Fins als 82, per exemple, ha seguit esquiant, tant a muntanya com a pistes. Ara però, es dedica més a fer excursions tranquil·les.El trono del diablo és una pel·lícula realitzada entre els anys 40 i 41 però que no va veure la llum fins l’any 1945. Va ser dirigida per Francesc Comas, un dels membres del Centre excursionista de Catalunya llavors. Està protagonitzada per Simó i la resta d’escaladors destacats del centre que ja havien escalat a Montserrat i no és un documental estricte, sinó que té un argument de ficció.

Antonia Simó ha escrit vàries obres dedicades a l’alpinisme i es tracta d’una eminencia dins d’aquest món. A la sessió d’ahir, per exemple, un aficionat a l’escalada va venir de Sabadell perquè Simó li signés un llibre.