El bullying, o assetjament escolar, és qualsevol forma de maltractament psicològic, verbal o físic produït entre companys de forma reiterada al llarg d’un temps determinat, tant a l’aula, com a través de les xarxes socials.

Recentment s’ha presentat a Vilafranca l’associació SOMx1, que vol prevenir l’assetjament en edat escolar i oferir suport a les famílies que es troben en situacions d’aquest tipus.

L’associació SOMx1 es va presentar la setmana passada en un acte a L’Escorxador. Formada, de moment, per cinc persones i oberta a noves incorporacions, l’entitat s’ha creat per visibilitzar el bullying, crear consciència social sobre les conseqüències que implica viure o haver viscut assetjament i acompanyar i orientar les famílies amb fills i filles que el pateixen.

El primer pas que fa SOMx1 és organitzar grups de suport per fomentar l’autoajuda ja que, segons afirmen les persones impulsores, és comú sentir-se desemparat davant l’assetjament.

Les persones que se sentin interpel·lades pel projecte poden posar-se en contacte amb SOMx1 a través del correu electrònic .

A l’institut Eugeni d’Ors de Vilafranca van implantar fa sis anys el programa #aquiproubullying. Impulsat per la Direcció General d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa i adaptat a la realitat de l’Eugeni per part l’equip del centre, el programa promou el benestar emocional de l’alumnat, la implicació individual i col·lectiva en la millora de la convivència, i la sensibilització envers l’assetjament escolar com a factors clau en la prevenció. La cap d’estudis de l’ESO de l’Eugeni, Esperança Fornos, explica que el programa forma part del projecte de convivència del centre i que en fan un balanç positiu.

Fornos destaca que el programa, així com el protocol que han desenvolupat al centre, els és molt útil per saber com actuar davant d’un presumpte cas d’assetjament.

L’alumnat té a disposició una bústia al web de l’institut on pot alertar sobre possibles casos d’assetjament. Però també hi ha un paper fonamental de la figura dels guaita, referents de 4t d’ESO que, després d’una formació sobre bullying, ajuden als seus companys i companyes. El professor Jordi Belda és el coordinador del programa #aquiproubullying a l’Eugeni.

Belda opina que hi ha hagut una clara evolució en la percepció que té l’alumnat davant l’assetjament.

Aquesta major conscienciació però, s’enfronta a l’escenari que plantegen les xarxes socials, on l’assetjament s’estén i s’amplifica i la víctima es queda sense espais on sentir-se segura. És a més un escenari difícil de controlar des dels centres educatius i que requereix l’actuació de les famílies.

Davant les conseqüències del ciberassetjament, la psicòloga general sanitària Marta Bolea recomana que la víctima de bullying explori altres entorns i s’envolti de gent diferent.

Bolea explica que, sovint per vergonya, infants i adolescents que pateixen assetjament no demanen ajuda.

Per això és important estar alerta a possibles senyals: no voler anar al centre, estar més irritable, cansament, insomni o presentar mals resultats acadèmics sense motiu. També vigilar si hi ha lesions físiques. En el moment que es demana ajuda, cal escoltar activament i no jutjar.

Bolea també explica que, a banda de posar el focus sobre la víctima, s’ha de parar atenció sobre la persona que assetja, així com sobre l’entorn.

Segons l’estudi d’Unicef ‘Impacte de la tecnologia a l’adolescència’, aproximadament la meitat dels adolescents que pateixen assetjament escolar o ciberassetjament també l’exerceixen Aquest estudi situa la taxa de victimització en un 19,9% per a l’assetjament escolar i en un 12,2% per al ciberassetjament.

En edats més primerenques, l’Estudi Estatal de la Convivència Escolar a Educació Primària, encarregat pel Ministeri d’Educació i Formació Professional, conclou que un 9,53% de l’alumnat assenyala haver-se sentit assetjat i un 9,2% haver patit ciberassetjament. Quan han presenciat una situació d’assetjament, el 30,9% dels alumnes indica haver-ho comunicat a un professor, el 20,17% a un familiar i el 14,8% a un company.