A Catalunya afectarà 140 municipis considerats tensionats, entre els quals es troba Vilafranca i Sant Sadurní i podrà aplicar-se a partir del 13 de març, un cop el barem es publiqui al BOE.

La limitació del preu de lloguer a zones tensionades podria ajudar a pal·liar la situació d’inflació dels habitatges que s’ha experimentat darrerament. Hi ha qui creu que això provocaria que els propietaris optarien per vendre enlloc de llogar els habitatges.

La principal conseqüència d’aquesta mesura és que els municipis inclosos en la llista, el lloguer dels nous contractes no podrà superar el preu del darrer contracte vigent els últims cinc anys, un cop aplicat l’IPC.

En aquest escenari, des de l’empresa de gestió immobiliària Llach Serra han organitzat la segona tribuna monogràfica en el marc d’un cicle trimestral voltant del món immobiliari, amb la col·laboració del Casal.

Allà, la directora comercial de l’àrea immobiliària feia un balanç de com està el panorama a l’Alt Penedès.

Per la seva part, des de Cases Vidal Raluy fan balanç sobre la situació d’inflació en el mercat de lloguer.

Des de l’Ajuntament de Vilafranca comenten que en aquest escenari encara és molt d’hora per dir si la mesura de la limitació dels preus dels lloguers ajudarà a frenar aquesta inflació i oferta insuficient d’habitatge assequible a Vilafranca.

D’altra banda, des de Llach Serra i Associats, la seva directora comercial de l’àrea immobiliària critica que la mesura encara no s’ha posat en vigor i que les institucions prenen les decisions des d’un despatx i no des de la trinxera.

Des de l’Ajuntament, segueixen perseguint l’objectiu d’ampliar el part d’habitatge públic. Darrerament s’ha presentat que els 12 allotjaments per a gent gran del carrer Vidal estaran operatius aquesta primavera. Miquel Medialdea explica els diferents projectes que s’estan duent a terme.

Tanmateix, des de Cases Vidal Raluy expliquen que Vilafranca té molt potencial al mercat de lloguer, sobretot per població de l’àrea metropolitana que teletreballa.

Amb tot, des del Ministeri d’Habitatge posa en marxa un índex homogeni per tot l’estat, a diferència del que pretenia la Generalitat, que en reclamava un de diferenciat.

L’índex tindrà en compte les rendes de la gent, els preus del lloguer per districtes censals i també les característiques del pis, entre altres variables.