Aquest 2023 la majoria de municipis han optat per apujar algunes taxes i impostos, ja sigui per adequar-los als costos dels serveis en el primer cas, o per augmentar la recaptació davant també de la inflació i l’alça dels preus generalitzada d’aquests darrers mesos.

Segons les dades de la liquidació dels pressupostos de les entitats locals de 2021 que publica el Ministeri d’Hisenda, els impostos representen un 41% dels ingressos dels ajuntaments catalans, les transferències d’altres administracions el 35% i les taxes i preus públic un 16%.

Entre els impostos municipals, el més important a nivell general és l’IBI, que representa un 65% del cobrat en concepte d’impostos. Aniria seguit en menor mesura de l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, amb un 10%; l’impost sobre vehicles de tracció mecànica amb un 9%; i l’impost sobre activitats econòmiques amb un 8%.

Sergi Vallès, alcalde de Torrelles, apuntava que en el seu cas l’IBI és l’ingrés principal, que es manté bastant estable.

En el cas de Santa Margarida i els Monjos, a banda de l’IBI acostumen a recaptar força de l’Impost d’Activitats Econòmiques, l’IAE. La seva alcaldessa, Imma Ferret, explica que és un dels impostos que han apujat de cara al 2024. Defensa però, que cal buscar un millor finançament dels ajuntaments.

Des de Vilafranca, l’alcalde Francisco Romero mostra la preocupació per aquest infrafinançament dels ajuntaments, que comparteixen els municipis de l’Alt Penedès, i també els de l’Arc Metropolità, l’associació de la qual forma part Vilafranca.

Vallès remarca que els ajuntaments són institucions finalistes, i que caldria revisar els fons que reben d’altres administracions; però també la normativa que sovint els limita força.

Romero defensa el municipalisme i la necessitat que hi hagi més capacitat normativa i més transferències de competències cap els ajuntaments per tal d’afrontar els temes que preocupen en el dia a dia de la ciutadania.

Ferret insisteix però que les pujades impositives no han de ser la solució al finançament dels ajuntaments. Apunta que en els cas dels Monjos estan treballant també en mirar d’ajustar la despesa sense minvar els serveis.

Vallès és dels alcaldes que considera que els diners dels ajuntaments s’han de veure en els serveis que es presten. Apunta també que sovint l’administració local acaba assumint serveis que que haurien de prestar altres, i per tant costos que no els pertoquen. Explica que un exemple és el manteniment dels centres educatius.

Precisament davant d’aquesta situació, i responent al neguit que han fet públics molts ajuntaments, la Diputació de Barcelona ha aprovat un programa extraordinari de suport a les administracions locals. Lluïsa Moret és la presidenta de la Diputació.

Un programa dotat amb 75 milions d’€, dels quals 50 són per despesa feta el 2023 i que els ajuntaments podem demanar directament a la Diputació, i els altres 25 milions seran per facilitar als ajuntaments poder començar el 2024 amb liquiditat.