Adrià Ballart deixarà la disciplina del Noia Freixenet quan acabi la temporada. En declaracions al club, el jugador manlleuenc assegura que durant aquests tres anys s’ha “sentit acollit com un més i estimat des del primer moment en un club amb molta exigència” i vol acabar amb la “màxima il·lusió possible” la seva etapa al club negre-i-vermell: “Tinc moltes ganes de guanyar un títol aquí. Sé que és molt difícil guanyar la lliga, però intentarem competir i donar-ho tot”.

L’osonenc valora de manera diferent les tres temporades al Sant Sadurní i destaca que, després dels seus primers partits disputats a Torrelavit per obres a l’Olímpic, “va ser increïble poder jugar a una pista històrica com l’Ateneu. Jugar al Noia no és gens senzill, i el primer any va ser un any d’aprenentatges”. En el seu segon any, amb canvi d’entrenador inclòs, Ballart va patir una lesió que el va deixar fora bona part de la temporada, però que quan va tornar a les pistes, “el Pere va confiar en mi i em va donar minuts” i destaca “la part final del play-off, on em vaig sentir molt bé”. De la temporada que s’està acabant, el 72 creu que ha estat “molt completa i molt intensa, amb molts alts i baixos” per la irregularitat de la competició i del format.

Ballart va arribar a l’Olímpic de l’Ateneu la temporada 2020/21 procedent del CP Voltregà, on havia militat dues temporades. Abans, i durant tota la seva trajectòria esportiva, va jugar al club del seu poble, el CP Manlleu, amb el que va debutar a l’Ok Lliga la temporada 2016/17 quan l’equip osonenc va assolir l’ascens a la màxima categoria estatal, després d’una temporada a Nacional Espanyola.

Amb la selecció espanyola ha estat sotscampió del món amb la sots-20 als World Roller Games de Nanjing (Xina). D’altra banda, amb la sots-17 es va penjar la medalla de plata l’any 2014 a l’Europeu de Gujan Mestras (França) i la de bronze l’any 2013 al campionat continental celebrat a la ciutat d’Alcobendas.