Aquest divendres 24 de febrer fa un any de l’inici de la invasió a Ucraïna per part de les forces russes, provocant desenes de mils de morts i milions de refugiats com a resultat de l’escalada militar en un dels èxodes més ràpids des de la Segona Guerra Mundial.

No és la primera crisi de refugiats a Europa, però sí que és diferent de les anteriors: per la seva proximitat geogràfica i cultural, per la història migratòria dels darrers anys, per la política de fronteres obertes, i perquè amb ella es torna a geopolititzar l’asil. I perquè fa un any que seguim així.

El conflicte bèl·lic va engegar l’any 2014 amb l’annexió de Crimea i l’assalt a la regió de Donbás, però va entrar a una fase totalment diferent amb l’agressió a gran escala al febrer de 2022, ara fa un any.

En Dima és cirugià de l’hospital de Rivne, i ex alumne de l’escola Lleveig de Vilobí, i ara fa un any demanava medicaments a l’Alt Penedès, a la seva segona casa. Ara, ens explica com està vivint ell la guerra, des de peu de canó, un any després que esclatés.

Quatre milions de persones han fugit de la guerra durant l’últim any, bàsicament dones i criatures. Fins a un milió de menors han escapat de les bombes. A l’Alt Penedès, 21 adolescents estan acollits a Can Xarxinet, una casa de turisme rural de La Múnia.

El pastor de l’Església Evangèlica de Vilafranca, Gabi Torrent, i la seva parella, Anna Barcelona han fet diversos viatges a Ucraïna i han acollit a menors i als seus monitors que provenien d’un orfenat de l’església catòlica, i que en passar la frontera amb Romania van ser acollits per un pastor evangelista que té contacte amb l’església evangèlica al Penedès.

Torrent destaca també que la guerra durarà més del que esperaven i quina és la seva situació a casa.

Torrent ha anat en diverses ocasions a Ucraïna, amb furgonetes carregades de menjar o per recollir als nens que ara ja són un més de la seva família. Gràcies a aquestes visites ens pot acostar quina és la situació al país, una realitat realment dura.

I un altre penedesenc amb contacte a Ucraïna és Ton Rimbau, ja que la seva dona és ucraïnesa i a més van acollir a una família amb cinc nens que fugien de la guerra. El contacte amb Ucraïna, doncs, ha estat constant.

Rimbau també destaca que el pla estatal d’acollida de refugiats preveu assistència per als exiliats, però cap administració ha establert una línia d’ajuts per a les persones que han acollit a casa els que fugien del terror bèl·lic.

I amb tot, un any després que esclatés el conflicte bèl·lic, més de vuit milions de persones han abandonat el país, i alguns han aterrat a la nostra comarca, a l’Alt Penedès, havent-se d’adaptar a aquesta nova normalitat i sempre amb el cap i el cor als seus orígens, a Ucraïna.