De fet, l’OMS recomana l’accés universal als espais verds i estableix com a objectiu que hi hagi un espai verd d’almenys mitja hectàrea a una distància de no més de 300 metres en línia recta des de cada domicili. Els espais verds ajuden a mitigar la contaminació atmosfèrica, la calor i el soroll, contribueixen al segrest de CO2 i proveeixen d’oportunitats per a la pràctica d’exercici i la interacció social.

A tot el món, moltes ciutats es troben en un procés de renaturalització. En el cas de Vilafranca hi ha diverses actuacions municipals que van en aquesta línia, com millorar la connexió del verd urbà amb l’entorn natural, afavorint una transició suau entre l’espai urbà i el sòl rústic.

Des del 2016 s’ha eliminat l’ús del glifosat, un herbicida, i s’han prioritzat tractaments biològics en la lluita contra les plagues. A Vilafranca, l’empresa Sahicassa es fa càrrec del control d’insectes i rosegadors.

Pel que fa a la vegetació s’ha reduït la poda per fer arbres més sans i estables i s’està reforestant l’entorn natural a rieres, camins i zones forestals. La tècnica de Medi Ambient Marta Vallès explica altres accions en aquesta línia de renaturalitzar la ciutat.

Per afavorir la biodiversitat també es prenen altres tipus de mesures, com la col·locació de caixes niu.

Per la seva banda, els Agents Rurals treballen dins les ciutats per detectar elements que puguin afectar la fauna. A Vilafranca, han instat l’Ajuntament a col·locar vinils a les marquesines del bus perquè els ocells no hi impactin.

Les col·lisions d’ocells també es produeixen a edificis de vidre o que reflecteixen l’entorn, mampares a les vies del tren o pistes de pàdel. A l’Alt Penedès s’han comptabilitzat 40 aus mortes per impacte aquest 2022.

La tasca dels Agents Rurals dins el casc urbà passa, d’altra banda, per vetllar per espècies protegides com les orenetes, els falciots o els ratpenats.

La biodiversitat a la ciutat canvia en part per un procés natural però també per l’acció humana, que pot crear un ambient amable o hostil.

L’expert naturalista Xavier Bayer explica, per exemple, que ara es detecten més ocells que venen a dormir a Vilafranca perquè perceben aquest entorn com a segur.

Més enllà de com està pensada la ciutat, hi ha altres elements que afecten la biodiversitat urbana, com els efectes del canvi climàtic.

L’augment generalitzat de les temperatures també fa que les plagues es desestacionalitzin.

Els mosquits tigre, les vespes asiàtiques o les cotorres argentines són algunes d’aquestes espècies no autòctones que s’han adaptat a l’entorn urbà i amb les quals hem de conviure.