Sant Sadurní d’Anoia ha inaugurat al cementiri municipal l’Espai del Record, pensat per a les famílies que han patit la pèrdua del seu nadó en qualsevol moment de l’embaràs o poc després de néixer. L’espai està presidit per l’escultura d’un cep, dissenyat pels artistes locals Francesc Rosell i Enric Pla, i la ceràmica de la també sadurninenca Mercè Beneit. Allà, cada gra de raïm simbolitza un bebè que, tot i no ser-hi físicament, ocupa un lloc important en el record de la seva família. L’acte d’inauguració de l’Espai del Record es va fer coincidir amb el dia per la conscienciació de la mort gestacional, perinatal i neonatal, que es commemora cada any el 15 d’octubre.

Des del Departament d’Igualtat i Feminismes s’està impulsant la creació d’espais com aquest de Sant Sadurní, que permetin visibilitzar un dol que la societat sol amagar. També Gelida ha inaugurat el seu espai aquest dissabte.

Més enllà de poder comptar amb espais com aquests, les famílies reclamen poder fer visible el dol per afrontar la seva pèrdua d’una manera sana. A Sant Sadurní, fa un temps que un grup de mares està compartint les seves experiències. Una d’elles és la Mireia Gallardo qui, amb el Pepe Villaplana i la il·lustradora Mònica Pinyol, va explicar al conte ‘Pressa per néixer’ la història de l’avortament que va patir en el seu primer embaràs. Una història que és també la d’un ésser molt desitjat que va tenir «pressa per néixer». Gallardo ens parla de la importància de poder passar el dol.

A l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès, la ginecòloga Annabel Laborda explica que l’OMS acota la mortalitat perinatal entre la setmana 28 de gestació i els 7 dies de vida del nadó i la mortalitat neonatal entre el setè i el vint-i-vuitè dia de vida. Però destaca que el dolor per la pèrdua que poden experimentar la mare i la seva parella no es pot mesurar. En aquest sentit, l’atenció que reben les famílies que passen per aquesta situació ha canviat molt en els darrers anys.

Davant una mort durant l’embaràs, el part o just després del naixement, el protocol que se segueix a l’hospital comença amb una comunicació correcta del diagnòstic, en un entorn tranquil i privat; que la dona estigui acompanyada per la persona que vulgui i, si no és possible, pels propis professionals. Si la dona ha de parir el seu fill ja sense vida, es fa a l’Àrea de Ginecologia, però en un espai separat perquè no hagi de sentir els plors d’altres nadons. Un cop neix, els professionals recomanen veure el nadó i acomiadar-se. I aquesta és una experiència que, segons una enquesta de l’associació Umamanita, les famílies valoren molt positivament.

La supervisora de l’Àrea Materno-infantil de l’hospital, Gloria Villena, explica que els professionals reben formació interna i a nivell individual per poder acompanyar millor les famílies. També compten amb elements com ‘La capsa dels records’, una iniciativa impulsada per famílies que han passat per aquesta experiència.

També es poden fer impressions de la placenta o els peus del nadó per a conservar-les com a record.

A l’hospital intenten que l’alta sigui ràpida i després es fa un seguiment a través de la llevadora; es dona informació sobre entitats que ofereixen suport com el grup d’ajuda mútua Aurora. També hi ha la possibilitat que les mares que ho vulguin donin la seva llet materna al banc de llet.