Les ocupacions d’habitatges per part de persones conflictives són un problema arreu, sobretot si els propietaris dels pisos o cases són grans tenidors i se’n desentenen ja que les comunitats de veïns o ajuntaments no poden fer res per desallotjar-les. Però això podria canviar en els propers mesos. I és que el govern català prepara una doble reforma legal que permetrà a les comunitats de veïns i als ajuntaments demanar el desallotjament d’un immoble amb una ocupació conflictiva quan aquesta alteri greument la convivència, generi alarma social o s’hi facin activitats il·lícites.

La reforma l’han impulsat dues conselleries, la de Justícia i la de Drets Socials, i comportarà canvis tant en el Codi Civil com en la Llei de l’Habitatge per combatre les ocupacions conflictives de finques de bancs, fons d’inversió, la Sareb o grans immobiliàries quan els propietaris no actuïn per iniciativa pròpia. Així, les comunitats de veïns podran instar a desallotjar quan la ocupació provoqui “una greu alteració de la pau social”, per poder “restituir la convivència” del veïnatge.

El delegat del Govern de la Generalitat al Penedès, David Alquézar, apunta com el que vol fer la Generalitat és obrir canals per poder fer una intervenció més ràpida i eficient.

Així, quan es posi en marxa aquesta llei, quan l’Ajuntament detecti que una finca ocupada genera problemes de convivència i ordre públic haurà de demanar al propietari que iniciï l’acció judicial de desocupació de l’immoble. Si passat un mes la propietat no ha presentat cap petició al tribunal competent, ho podrà fer l’Ajuntament de forma immediata. El govern també modificarà l’article 553-40 del Codi Civil per autoritzar les comunitats de propietaris a actuar, seguint el mateix procediment.
El president del Consell d’Alcaldes de l’Alt Penedès, Cesar Herráiz, aplaudeix la mesura, tot i que apunta que sempre cal diferenciar entre okupes conflictius o els que ho fan per necessitat.

Per la seva banda, el regidor de seguretat ciutadana de l’Ajuntament de Vilafranca, Joan Manel Montfort, apunta que qualsevol reforma que pugui millorar el problema és benvinguda però, tot i així, es mostra escèptic perquè creu que només hi ha dues solucions que puguin resoldre-ho.

L’advocat Andreu Batlle, apunta que la nova reforma no només intenta beneficiar els propietaris sinó pacificar les comunicats de veïns i veïnes. Batlle creu que serà una llei que sí que servirà per millorar la situació però que caldrà veure molt bé quina okupació és conflictiva i quina es fa per necessitats social. L’advocat lamenta que el procés actual sigui molt lent.

Des de l’associació de veïns i veïnes de les Clotes, on hi ha un bloc ocupat des de fa més de 10 anys i un dels focus més importants d’ocupació a la vila, celebren la nova reforma

Per la seva banda, des del Sindicat de Llogateres, Clara Sant creu que es posa el focus on no toca.

De totes maneres des del Sindicat celebren que es posi pressió als grans tenidors per tal que posin en lloguer els pisos buits ja que la llei també preveu multes d’entre 9.000 i 90.000 euros per als grans propietaris que es renten les mans del que passi als seus habitatges. Des del Sindicat també es vol deixar clar que hi ha gent que no té alternatives a l’ocupació i que hi ha racisme institucional. Ens ho explica la Kawtar El Idrissi.

La modificació de les lleis no serà immediata. La previsió és que la comissió de codificació del Codi Civil presenti els nous textos a l’octubre. Stand up sortida: A partir d’aquí, caldrà modificar la Llei de l’Habitatge i que el Govern aprovi els canvis, que hauran de passar també pel Parlament, tot i que hi ha la possibilitat que es tramiti per via d’un decret llei per anar més de pressa.