En primer lloc el fet l’administrador Pere Nin va poder veure sortir el sant de casa seva, al carrer Ramon Freixes. Per a ell va ser molt emotiu, sobretot si es té en compte que l’any passat les mesures de contenció del coronavirus van fer que el sant no pogués entrar a casa seva.

L’altre fet singular era que per primera vegada la Moixiganga de Sitges participava a la Festa Major de Vilafranca acompanyant Sant Fèlix en processó. Recordem que fa poques setmanes es va anunciar que la Moixiganga de Vilafranca no tenia disposició de prous components com per poder sortir.

Per la moixiganga sitgetana la proposta que els van fer de venir a Vilafranca va ser una sorpresa i els va fer molta il.lusió.

En canvi aquest dilluns es va produir també un fet que no és novetat. Que ha passat en més d’una ocasió. Ens referim a la presència de la pluja. De fet estava anunciada i va acabar arribant quan faltaven deu minuts per les nou de la nit.

La processó ja anava lenta i allargassada entre ball i ball, a diferència de la cercavila del migdia. Però la pluja, que va anar a més va provocar que les figures i el sant s’haguessin de refugiar sota porxos o en entrades.
Els gegants sota un porxo de l’avinguda de Tarragona. El cap de colla dels geganters, Jaume Rubió, ens explicava que el prococol, en cas de pluja marca que els gegants no poden estar exposats a l’aigua.

Vàrem aprofitar aquest moment d’impàs per conversar amb dos menuts seguidors de la festa. Els cosins Llibert i Èric que ens explicaven quines són les seves preferències.

En concret Sant Fèlix va tenir la sort de trobar un pàrquing en el que es va aixoplugar força estona. Desprès la pluja es va aturar i ja entrada la nit es va poder tornar a inicar la processó. Una processó però que arrivaba, com diria la pregonera d’enguany, a quarts de quinze, o per ser més concrets, gairebé a les 11 de la nit, i amb presses perquè tornaven a caure gotes.