L’ambient era tens al saló de plens de l’Ajuntament de Vilafranca aquesta diada de Sant Fèlix, on l’alcalde Pere Regull acompanyat de l’administrador Pere Nin i representants de les quatre colles convidades a la diada atenien la premsa després d’una atípica diada.

Pere Regull ha obert la compareixença tot recordant que la situació que viu el món castellers des de fa 2 anys és completament insostenible i una mostra d’un tracte per part del Govern i les autoritats sanitàries de poc respecte i reconeixement cap els castells. Regull esperava que la situació viscuda a Vilafranca per Sant Fèlix fos un punt d’inflexió en aquesta situació i hi hagi una rectificació que permeti a les colles poder tornar a l’activitat.

En un sentit similar s’han expressat els caps de colla de les quatre agrupacions presents en aquest Sant Fèlix. Jaume Martí, cap de colla de la Joves de Valls ha expressat el seu malestar per dues temporades perdudes i el greuge que això suposa per les colles, que no només fan castells sinó que tenen també una activitat social molt intensa.

Contundent ha estat també el cap de colla de la Vella de Valls, Albert Martínez, que ha exigit a les administracions que els donin consignes clares que els permetin reprendre la seva activitat amb total normalitat. Sobre tot tenint present que les colles castelleres han les úniques que han aturat la seva activitat en aquest moment de pandèmia.

De la seva banda el cap de colla de la Jove Xiquets de Tarragona, Jordi Alomà, ha reivindicat també aquesta necessitat de reprendre l’activitat de les colles, tot lamentant que s’ha menystingut el fet casteller.

Per acabar el cap de colla dels Verds, Sisco Benet, ha recordat que el fet casteller és patrimoni immaterial de la Humanitat reconegut per la Unesco, i que és molt trist que les administracions que tant el posen sobre la taula a l’hora de defensar la catalanitat i la identitat i símbol que representen per Catalunya, no l’hagin prioritzat a l’hora de recuperar l’activitat castellera.

La voluntat de tots els presents ha estat de fer palès el malestar del món castellers davant d’aquestes dificultats per poder fer activitats tant castelleres com socials, i el risc que això representa per la continuïtat de força colles.