La taxa de PCR positives per cada 100.000 habitants és de 59,9, gairebé 17 punts més que fa una setmana, però clarament inferior a la d’altres comarques catalanes. En el cas de Vilafranca el risc de rebrot és de 257,8. S’han diagnosticat amb PCR 32 casos en els últims 7 dies. És un índex alt però no dels més alts de Catalunya. Sí que s’ha detectat en els darrers dies un increment de casos en un dels dos ambulatoris, fet que estadísticament ha augmentat la velocitat de contagi.

Recollint aquesta dada un mitjà de comunicació ha situat Valls i Vilafranca com les dues ciutats de Catalunya amb el risc de contagi més alt. Davant d’aquesta informació que podria generar alarma social, l’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, ha volgut matisar que cal contextualitzar l’indicador amb la resta de dades. En aquest sentit apunta que Vilafranca està per sota de la mitjana de Catalunya en risc de rebrot, però que com a tot arreu cal estar atents a la situació.

També ha remarcat com a preocupant l’increment de casos hospitalitzats al conjunt de l’Alt Penedès i Garraf, que ha comportat tornar a obrir una zona covid a l’hospital de Vilafranca.

Al Baix Penedès la taxa de risc de rebrot s’ha disparat en els darrers dies, passant de 95,5 a 175. A l’Anoia la situació és més preocupant encara, perquè gairebé s’ha quintuplicat, arribant a 221, mentre que al Garraf ha baixat 7,4 punts i es troba en 74,8.

Pel que fa a la velocitat de contagi de la comarca de l’Alt Penedès ha passat a ser la segona més alta de Catalunya, només superada per Valls i seguida de Molins de Rei.

Per obtenir el risc de brot d’un territori es tenen en compte diverses variables calculades a partir del nombre de casos diagnosticats. Un índex més alt d’una regió sobre una altra també cal observar-lo en relació amb la densitat de població, ja que com més quantitat de ciutadans conviuen en un espai més reduït, més gran pot ser la incidència d’un brot, i a l’inrevés. Un brot concentrat en un indret localitzat, com ara una residència o una empresa, pot repercutir negativament en les xifres d’una regió sanitària sense que la realitat obligui a témer per l’extensió dels contagis.