La primera peça, durant la col·locació de la qual ha tingut lloc l’acte institucional organitzat per l’Ajuntament de Vilafranca, ha estat col·locada aquest dimarts al migdia al carrer Ateneu, número 50, a la vorera davant la porta de la casa del deportat Josep Cerrillo Galimany, mentre sonava el cant dels ocells interpretat per una violoncel·lista en directe.

A l’acte, conduït pel regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca Ricard Rafecas, hi ha participat el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, l’historiador Ramon Arnabat, i Teresa Puig, neboda de Josep Cerrillo. També Arantxa Gómez, de l’INS Eugeni d’Ors de Vilafranca, que va rebre el premi Marcel·lí Garriga de fotos, de l’Amical de Mauthausen.
Puig ha explicat que el seu tiet va ser un dels dos vilafranquins, junt amb Eusebi Pérez, que va aconseguir sobreviure i tornar a casa després del seu pas per Mauthausen.

Per la seva part, Ramon Arnabat, en nom de l’Institut d’Estudis Penedesencs, ha remarcat la importància de seguir recordant la història i ha posat l’accent en què considerar-se superior als altres és una font de conflictes i injustícies.

El director del Memorial Democràtic, Jordi Font, ha recordat la importància del projecte Stolpersteine, iniciat per l’artista Gunter Demnig, per integrar a la vida quotidiana les històries de milers de persones deportades i assassinades pel nazisme en més d’una vintena de països.

Després de col·locar la llamborda de Cerrillo, la comitiva s’ha dirigit al número 18 del carrer Menéndez i Pelayo, la casa on va néixer Eusebi Pérez, per col·locar-hi la seva Stolpersteiner.

A Vilafranca, a més de davant la casa de Cerrillo i Pérez, es col·locaran les llambordes a set punts més: davant les cases de Damià Aleixendri, Pere Escudé, Ramon Guasch, Josep Junyent Feliu, Josep Junyent Ferran, Josep Sanahuja i Rafael Viñoles. Tots van ser deportats entre els anys 1940 i 1944 a Mauthausen; excepte Ramon Guasch, qui va desaparèixer després de ser deportat a Buchenwald.