Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya ha fet públic un article aquest darrers dies en que tornen a insistir en que és impossible la viticultura sense viticultors, i que les situacions que es porten arrossegant ja fa anys i que l’any passat es van acabar posant de manifest en una nova crisi de preus, no es poden mantenir per més temps.
La cap sectorial de la vinya de JARC, Isabel Vidal, explica que després del que va passar la verema de l’any passat s’han anat fent trobades i reunions amb la voluntat de mirar de trobar una solució sòlida i compartida que ajudés a canviar l’escenari existent fins ara i garantir un futur viable.
Des de JARC consideren que aquest any s’han donat tot un seguit de circumstàncies que han posat encara el sector pagès una situació més complicada. Començant per la pandèmia del Covid-19 que ha provocat un tancament brusc dels mercats, i per tant ha complicat la reducció d’estocs que es volia aconseguir aquest 2020. Però continuant amb la gran afectació que ha tingut el míldiu, que ha comportat una davallada de producció general històrica; i finalitzant amb les altes temperatures d’aquests darrers dies que des de JARC preveuen que encara farà baixar més la collita per sequera.
Davant d’aquesta situació Vidal alerta que la solució no pot ser tornar a caure en la proposta de vendre més barat. Defensa que hi ha en el sector cabuda per tots els models empresarials, però que cal trobar un preu mínim que doni garanties a la pagesia.
Vidal apunta que aquesta verema s’ha fet un esforç des del sector pagès fent la verema en verd i reduint per exemple la producció per hectàrea; i que els cellers van fer destil·lació de crisi tot plegat per mirar de reduir estocs però que al final en aquests moments la situació és igual o pitjor que l’any passat. El motiu és que s’han hagut d’assumir uns sobre costos de producció a causa de la lluita contra el míldiu.
Des de JARC expliquen que han fet diversos estudis a nivell estatal per quantificar el cost de produir un quilo de raïm. A Catalunya segons les seves xifres, la mitja seria de 40 cèntims per produir un quilo. Vidal remarca que aquest hauria de ser el preu de sortida. Amb aquesta premissa, un pagès que aconseguís 5 cèntims més per quilo i treballés 20 hectàrees acabaria guanyant 10.000 euros l’any.
De moment, aquesta verema un any més acabarà sense que s’hagi assolit aquest acord i JARC apunta que continuaran treballant per arribar a un consens que garanteixi la viabilitat del sector.