A casa nostra, però, el 2024 engega amb la mirada posada al cel, a l’espera d’unes precipitacions que no acaben d’arribar. Precisament, aquesta potentíssima sequera que arrosseguem afecten directament la vinya i, per tant, al Penedès, un aspecte que, de retruc, també condiciona al conjunt dels sectors productius de la comarca.

Des de l’Associació de Joves Ramaders i Agricultors de Catalunya expressen que es presenta un any molt complicat en el sector vitivinícola. El responsable de vinya de la JARC, Jaume Domènech, explica que el primer objectiu d’aquest any és salvar les vinyes i evitar que morin per la manca d’aigua. És per això, que des del gremi no es mostren gens optimistes en la verema d’aquest estiu, ja que tot apunta que la collita serà pitjor que la del 2023.

Des de l’entitat exposen que, a llarg termini, una de les solucions passaria per la instal·lació d’una dessalinitzadora, una instal·lació que requereix una gran inversió, però que a Catalunya només n’hi ha dues si ho comparem amb el centenar que hi ha repartides a la resta de l’Estat. A més curt termini, però, Unió de Pagesos assenyala que una de les poques coses que poden fer ara mateix per fer front a la sequera és demanar ajut a les administracions, tot advertint que recórrer al reg provinent dels pous i aqüífers no seria una alternativa definitiva i rendible, ja que l’aigua és un bé escàs i finit.

Pel que fa a les previsions econòmiques, l’objectiu principal d’Unió de Pagesos és mantenir el preu del raïm, per evitar possibles pujades de cara al futur i que repercuteixi encara més a la situació crítica del gremi. Tanmateix, Marrugat assevera que cal estalviar al màxim l’aigua de les reserves, per poder subsistir de cara a la primavera i, si fos el cas, també a l’estiu.

En consonància, JARC també anuncia que cal continuar treballant per mantenir els 450 euros per hectàrea a tots els viticultors que hagin produït menys de 8.000 quilograms de raïm. A més, les associacions i sindicats denuncien que també s’ha de treballar amb urgència per mantenir el relleu generacional de la vinya, en tant que factors com la sequera o la precarització del sector encara fan més difícil trobar joves treballadors .

A escala general, la presidenta de la Federació Empresarial del Gran Penedès anuncia que es presenta un any incert econòmicament parlant. Sense saber del cert que passarà o no, Neus Lloveras esmenta hi ha alguns indicadors que intueixen una frenada de ritme de creixement econòmic. No obstant això, Lloveras confia en el teixit empresarial i industrial del Penedès, posant en manifest que el sector s’ha sabut mantenir davant les sacsejades i crisis econòmiques.

Amb tot això, el Penedès afronta un 2024 amb optimisme, però amb molts deures per fer i amb la incertesa d’unes precipitacions que no acaben d’arribar i que alteren el cicle econòmic de la comarca.