Durant la segona quinzena de juliol els arqueòlegs de la Cooperativa Arqueovitis, amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de Castellet i la Gornal, han estat treballant en el jaciment de la Timba de Santa Bàrbara. Després de tres campanyes d’excavacions, ha quedat a la vista una potent fortificació del segle VII a.c pertanyent a un poblat preibèric situat molt a prop del que posteriorment seria la Via Augusta. Es tracta d’un centre neuràlgic d’intercanvi de mercaderies, de maneres de ser o d’idees que van posar les bases del que després seria la cultura ibèrica al Penedès. Segons l’arqueòleg i codirector del projecte, Dani López, la gran diferència amb altres jaciments del territori és que aquest està datat en la primera edat de ferro i no ha tingut ocupacions posteriors.

Tal i com explicava el Dani López, el fet que aparegui arquitectura amb pedra és una evidència de jerarquització i control del territori, interdependència entre diferents jaciments i, a la vegada, va molt lligat a la introducció de la vinya. I és que la viticultura és un tipus de conreu caracteritzat per l’arrelament al territori i el sedentarisme, i per tant, les construccions de pedra. Entre les troballes hi ha àmfores fenícies que determinen l’arribada del primer vi a la zona.

Les excavacions van començar al 2016, campanya que va servir per certificar que hi havia un jaciment arqueològic amb construcció amb pedra. Es van trobar també sacrificis fundacionals d’ovelles o cabres, ceràmiques i llavors d’ordi i blat. Al 2017 es va despedregar la fortificació i es van trobar dues monedes de plata del segle III i II a.c. I en aquesta darrera campanya s’han trobat més fragments d’àmfores fenícies, ceràmiques a mà i restes d’animals com són el cavall, el bou o el porc.