És també un dels moments que es fa esperar. Enguany el Sant ha arribat a la basílica quab passaven dinou minuts de les onze de la nit.

A un quart de vuit del vespre en punt del dia de Sant Fèlix l’Àliga de Vilafranca va fer el ball solemne a la Plaça Jaume I, davant de les autoritats locals.

Enguany els balladors de l’Àliga han incorporat una altra dona.

El ball solemne, amb música de Miquel Benito, és previ a la sortida de la processó que començava a dos quarts de vuit.

La Festa Major de Vilafranca té un ric seguici festiu, un dels més llargs de Catalunya i que ha perdurat al llarg dels anys. Està integrat per 21 elements entre grups de foc, bestiari i imatgeria, balls Falcons, colles de castells i el Ball de la Moixiganga.

La cercavila sempre està encapçalada pel Drac de Vilafranca, la figura més representativa de la Festa Major, documentat des del 1600, és la figura més antiga de tot el bestiari festiu català.

Desprès el segueixen el Ball de Diables i el d’en Serrallonga, un ball de bandolers que emula la figura de Joan de Serrallonga. A Vilafranca, hi intervenen 13 component.

Gegants, Nans, Capgrossos, i Ball de Cotonines, continuen amb el seguici. També les panderetes, que celebren els 50 anys aquesta festa major.

Darrera seu el ball dels Pastorets. Un ball d’origen incert, es creu que representa el món agrari o camperol. Se sap que va sortir per primera vegada l’any 1802, però podria ser més antic. Un dels balladors actuals, l’Oriol Daura, fa sis anys que hi participa i enguany és la seva darrera festa major.

I el ball dels Cercolets té els orígens en les festes paganes de la recol·lecció dels fruits. A Vilafranca se’n té coneixement des de l’any 1716.

La Laia Gili i el Xavi Luiz fa dos anys que hi ballen i expliquen que la processó del dia 30 és de lluïment.

Segueixen el Ball Pla, el ball de Figuetaires, el ball de Bastoners, el ball de Panderos i el ball de Gitanes.

Continuen acompanyant el seguici els Falcons, les colles castellers, la Moixiganga, la banda i finalment les autoritats municipals, exadministradors i prohoms que acompanyen la figura de Sant Fèlix.

Aquest llarg seguici va anar fent el mateix recorregut de cada any en processó pels carrers del centre fins arribar a la plaça Jaume I. Quan el sant arriba, puja les escales de Santa Maria, es gira cap a la plaça i aleshores s’apaguen les llums i tots els balls es posen a actuar al mateix moment que també esclata un castell de focs d’artifici.