Amb el propi Rubén Ramírez sol a l’escenari, la proposta es mou a cavall entre el monòleg, el biopic i el gènere documental, per despullar les conseqüències que tenen la fama i l’oblit en una persona que es va passar la infància i els primers anys de l’adolescència entre platós de televisió. Però la reflexió va més enllà i arriba a tota una generació que, per molt que s’esforci, no surt de la precarietat laboral i, sovint, personal.

Lluny del victimisme, la proposta busca que el públic es diverteixi. Ramírez es pren la seva experiència artística amb humor i se’n riu, d’ell mateix i de tot el món de la faràndula. També demostra, amb aquest espectacle, que el paper dels nens a la televisió “és molt graciós quan les coses van bé, però no tant quan les coses es torcen”.