Es tracta d’un individu d’entre 9 i 10 anys que ha estat trobat dins d’una sitja preibèrica, un dipòsit d’emmagatzematge de cereals propi de l’època, que ha estat reutilitzada com a tomba. Fins al moment, s’ha pogut determinar que el cos seria de fa uns 2.700 anys, a banda d’algunes patologies que hauria tingut el nen.

La troballa és rellevant ja que aquest tipus de jaciments arqueològics no acostumen a contenir despulles humanes i es dóna el cas que fa deu anys també van trobar a la zona el cos d’una noia de 14 anys. En els dos casos, a prop dels cossos hi havia restes d’animal, probablement una vaca o un cavall, que no semblarien deixalles alimentàries. En el cas del nen, també han trobat una petita peça blava d’un collaret. Totes aquestes troballes i els estudis que es facin posteriorment, tant antropològics i morfològics com d’ADN per esbrinar si hi ha parentesc entre els dos cossos, permetran aportar informació sobre els rituals d’enterrament de finals del segle VII i principis del segle VI abans de Crist. Una època força desconeguda al Penedès.

La troballa l’ha fet un grup de joves d’un programa formatiu impulsat pel servei d’ocupació de la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu, i implementat per les cooperatives d’inserció Insercoop i Actua. Un dels joves participants, el Kamen, destaca que, a banda de participar directament en descobertes com aquesta, aprendran a divulgar el coneixement que es generi al jaciment ibèric, ja que també es formaran com a monitors de lleure i guies d’enoturisme.

En els propers dies els arqueòlegs procediran a extreure l’esquelet i podran corroborar si sota els tovots, maons que s’utilitzaven a l’època i que acompanyen el cos, s’hi troben restes d’aixovar, les ofrenes materials pròpies dels enterraments que aportarien més informació sobre l’individu i el seu estatus social.