Perennia és el nominatiu, vocatiu i acusatiu plural neutre de l’adjectiu llatí “perennis, perenne”, que vol dir allò que dura, allò que és constant, permanent, ininterromput, perpetu, etern o immortal. Aquest llibre dóna la possibilitat de llegir, en llatí i en català, i per primera vegada traduïts a la nostra llengua, 50 epitafis romans.
La presentació, que va omplir la sala d’actes de l’Agrícol, estava organitzada per la Secció literària de l’entitat vilafranquina i el col·lectiu Docents Jubilats de l’Alt Penedès i comptava amb el president de l’Agrícol, Joan Cuscó, el professor jubilat Jordi Mañà i Mònica Miró, autora del llibre. Abans de l’exposició de l’autora es van poder escoltar alguns dels epitafis que van llegir, entre d’altres l’Anna Llovera. Mònica Miró va ressaltar que hi ha recollits milers d’epitafis romans. D’aquests uns 5000 són poesies, i el volum no és un llibre d’autoajuda sinó una selecció acurada des d’un punt de vista literari.
Miró també va contextualitzar la societat romana, que tenia molt present la mort i que entenia que en el més enllà no hi ha gran cosa, d’aquí el “carpe diem” , el treure suc de la vida. La selecció dels 50 poemes la va fer amb un criteri de qualitat artística però també per les emocions que traslladen.
Mònica Miró Vinaixa és llicenciada en Filologia Clàssica, en l’especialitat de llatí i professora de la Universitat Oberta de Catalunya.
En la presentació va exposar que el llibre són textos que cadascú pot llegir i completar d’acord amb la seva experiència de vida i que mostren les realitats diverses de la mort a Roma, des de l’assumpció resignada del fet inevitable fins a la imperiosa necessitat d’establir l’imaginari del més enllà.