L’espardenya és un calçat indispensable i amb una càrrega folklòrica i tradicional molt important. A la vila ja només queda una casa que faci espardenyes a l’estil tradicional, en Fèlix Balanyà i la seva mare són la tercera generació d’espardenyers que treballen a la botiga que l’avi va obrir al carrer Indústria a l’any 1924. Cada ball utilitza un color de beta o una manera de cosir-la diferent, però el que no varia des de 1924 és la tècnica de fabricació d’aquest calçat. El material que es fa servir per la elaboració de l’espardenya també és bastant important, en els últims anys el canam a deixar pas a altres alternatives. Tot el procés que implica encarregar i fer l’espardenya és bastant tradicional, normalment les espardenyes es renoven cada any i uns mesos abans de festa major els diferents membres dels balls van encarregar-les a en Fèlix Balanyà i la seva mare. El primer pas es sapiguer quan centímetres mesura el peu de cada ballador i després fer l’equivalència a la numeració europea estandar. Després de tants anys d’elaboració hi ha moltes anècdotes a explicar, com a curiositat dir que el número més petit de la festa major dels grans és el 34 i que els peus més grans els calcen els portadors de l’àliga que arriben al 46 i 47. En quant a betes els diables són els que fan servir més metres arriben a 4 metres amb 70 centímetres. Part de la història d’aquesta espardenyeria està apuntada en llibretes que conserven els encàrrecs i els noms dels balladors des de començament dels 70, una informació que podia passar a formar part d’un futur arxiu històric de la festa major. Balanyà i la seva mare són conscients que la feina que fan metòdica i tradicional és complicada i poc coneguda, però es mostren orgullosos de contribuir a Fer-la ballar.