Per millorar la situació es va presentar l’estiu de l’any passat el Pla Nacional del Llibre i la Lectura, del qual el Govern ara n’ha fet balanç apuntant que s’ha tirat endavant el 90% de les mesures.

A l’institut Alt Penedès de Vilafranca ja fa temps que volen promocionar al màxim l’hàbit lector. Fa cinc anys que treballen amb plans especialitzats, amb 30 minuts diaris de lectura i activitats relacionades. També han dinamitzat la biblioteca i fan un intercanvi de llibres i tallers de lectura per propiciar un ambient lector. Carles Rull és el director de l’institut.

Carles Rull comenta que els canvis amb la lectura arriben sovint quan els joves tenen ja mòbil.

Des de l’escola Mas i Perera, que ha obtingut diferents premis per la biblioteca, la seva coordinadora, Foix Ortiz apunta que a primària no s’han trobat amb una baixada de l’hàbit lector destacable, sobretot perquè és una edat que encara poden treballar molt al respecte als centres educatius.

Foix Ortiz destaca el paper clau que tenen les famílies a l’hora de fomentar la lectura.

Per parlar d’aquestes qüestions i buscar eines per millorar la situació des dels instituts Alt Penedès i Eugeni d’Ors les associacions de famílies van organitzar una xerrada per aprendre a motivar als adolescents amb la lectura. Un dels ponents era el doctor en didàctica de la llengua Joan Portell, que és més optimista.

Portell també destaca la importància del paper que tenen les famílies en els hàbits lectors.

La xerrada també va comptar amb la participació de Cristina Correro, especialista en literatura per a les primeres edats.

Un dels equipaments públics des d’on es vol fomentar la lectura mitjançant diferents activitats és la Biblioteca Torras i Bages, que organitzen des de tallers per la primera infància fins a la promoció de fons documentals atractius per a totes les edats.

La nova directora de la biblioteca, Mònica Medina, creu que des de l’equipament cridar l’atenció i motivació per la lectura en l’etapa de l’adolescència i joventut és complicat.

Mònica Medina posa en valor el paper de les biblioteques com a únic equipament públic on no es necessita cap requisit previ per entrar però destaca, també ella, el paper clau de les famílies.

Medina creu que malauradament tothom està perdent l’hàbit lector, sobretot pel que fa a lectures profundes ja que tots els indicadors diuen que sí que llegim cada cop més, però és a través del mòbil, amb lectures cada cop més superficials.

La Marina Arnan és estudiant d’educació infantil i reconeix que abans llegia més.

Arnan comenta que la situació no sembla que millori amb el temps.

Per la seva banda, l’estudiant de condicionament físic Pau Díaz explica que abans llegia i ara, abans de dormir, el que fa és mirar el mòbil.

Díaz tampoc creu que la situació vagi a millor.

Tant el Pau com la Marina reconeixen que quan volen un llibre se’l compren i que no fan ús de la biblioteca com a un espai de lectura.

El Pla Nacional del Llibre i la Lectura vol incrementar la lectura habitual de llibres en català perquè passi del 34,5% actual al 40% i també pretén que el 2030 el 65% de la població hagi llegit llibres un cop a la setmana, ara aquesta xifra és del 60%.