Amb poca informació, se sap que l’any 1679 el Dr. Ramon Sans, degà del Penedès i canonge sagristà de la Catedral de Barcelona, va portar la relíquia de Sant Jocund des de Roma fins a Barcelona, juntament amb una altra de Sant Felip Neri.

Representació de Sant Jocund

Mesos després, el 28 de maig de 1680, el procurador general de la Comunitat de Preveres va traslladar la relíquia de Sant Jocund de Barcelona a Vilafranca del Penedès, deixant-la al convent de Santa Clara. La Comunitat de Preveres i els Jurats de la Vila es van desplaçar l’endemà fins al convent i van iniciar una solemne processó, acompanyats de fidels amb atxes a les mans, per dirigir-se cap a la basílica de Santa Maria i dipositar les relíquies. La processó va passar fora de la muralla des del convent de Santa Clara fins al Portal de St. Francesc, entrant pel carrer de la Cort i passant per davant de la Casa de la Vila i els carrers de Sant Joan, Palma, Parellada, Font, Ferrers, pl. de la Constitució, Oli i pl. Jaume I. La importància d’aquest màrtir a la vila es va esdevenir pels volts del 1681 quan, de forma oficial, va ser proclamat compatró de Vilafranca del Penedès. D’ençà, va ser quan va néixer la devoció per aquesta figura, una veneració que s’allargà fins ben entrat al segle XIX. Sant Jocund va adquirir pels vilafranquins un paper de salvació i protecció davant les malalties.

Tot i que sempre ha estat un sant que a la vila ha quedat en segon pla, amb veneracions intermitents, l’any 1809 va agafar una especial rellevància. En aquell moment, i després del Setge de Girona, bona part de Catalunya vivia amb fam i en la misèria, produint la proliferació de malalties arreu del Principat. Vilafranca, com la resta del país, no en va quedar exempt d’aquesta situació i, per aquest motiu, després d’aplicar diversitat de mesures, se’ls acudí recórrer a Sant Jocund per fer-lo treballar i alliberar als vilafranquins d’aquesta situació. Així està narrat als arxius històrics: “Se acudí al Patró de la sanitat de la present Vila el Gloriós Martir S. Jocundo, per si per son medi, é intercessió, podia est Poble, conseguir del Señor sa misericordia en tan terrible conflicte”.

Va ser així com, el 3 de desembre d’aquell mateix any, la basílica de Santa Maria va acollir un Ofici Solemne al seu honor, amb Te Deum inclòs, i la posterior cantada d’unes notes diriges al patró. Així es va cantar una part de l’Ofici: “Al Glorios Patró Sant Jocundo, en acció de Gracias de haver cessat ditas malaltias yà tres mesos atràs”.

Malauradament, però, amb els Fets del 6 d’Octubre de 1934, la relíquia de Sant Jocund es va perdre juntament amb la de Sant Raimon, a causa de l’incendi de la basílica de Santa Maria. Amb la posterior reconstrucció del temple, es va acordar ubicar un altar al seu honor a la primera capella lateral, a mà dreta.

Tot plegat, la seva representació no va anar a més, celebrant el darrer Ofici el 1958 i caient en l’oblit absolut fins a principis d’aquest segle XXI. Va ser aleshores quan un grup de devots vilafranquins va empendre la seva veneració, celebrant cada 9 de febrer la seva Eucaristia.

Goigs a Sant Jocund, copatró de Vilafranca

A més, Goigistes Penedesencs va iniciar un procés de reedició dels antics goigs existents i, per primera vegada, l’any 2012 es van cantar en català. Finalment, l’any 2015, es va estrenar un retaule mural de Sant Jocund, realitzat per la ceramista Josefina Via Roig, situat en un altar lateral de la Basílica de Santa Maria de Vilafranca.

Retaule de Sant Jocund a la Basílica de Santa Maria.