La convocatòria electoral d’aquest diumenge és, a casa nostra, per escollir els i les regidores dels respectius ajuntaments. Però els vots que es dipositen a les urnes tenen una altre funció, i és que acaben servint també per configurar els Consells Comarcals i també les Diputacions. En cada cas amb les seves particularitats.

En els ajuntaments s’aplica el que es coneix com a llindar electoral, que és un mínim sobre el tant per cent de vots emesos per tal que una candidatura pugui optar a tenir representació. Aquesta xifra se situa en el 5% dels vots vàlids, comptant els directes a alguna formació més els vots en blanc. Per tant, a major nombre de vots emesos, més costa aconseguir un regidor. En les darreres municipals, amb un 66’2% de participació, el llindar del 5% estava en els 914 vots; mentre que l’any 2015 amb un 58’1% de participació calien 787 vots.

El càlcul i repartiment del nombre de regidors que pertoca a cada grup es fa en base a l’aplicació de la llei d’Hondt, un sistema proporcional a partir del nombre de vots vàlids que es divideixen entre els nombres naturals a partir del 1. El nombre de regidors es va repartint en funció d’aquests coeficients.

Joan Mateu, graduat en Ciències Polítiques per la UB ens ho explica prenent com a exemple els resultats de les municipals de 2019 a Vilafranca.

I així fins arribar a completar a Vilafranca 21 regidors. Joan Mateu comenta que cal tenir en compte que els vots emesos i els vots vàlids són diferents, ja que no s’hi sumen els nuls.

A Vilafranca en les darreres municipals van votar 18.353 persones, i es van registrar 83 vots nuls. Per tant dels 18.270 vots vàlids, 124 van ser en blanc.

Com dèiem però, aquests vots als ajuntaments tenen també la seva importància per decidir la composició del Consell Comarcals. En el cas de l’Alt Penedès està format per 33 consellers, que han de ser regidors o alcaldes elegits a les municipals, i representants de formacions polítiques que hagin assolit un mínim del 3% de vots a nivell de comarca. Xavier Rodado és el secretari del Consell Comarcal de l’Alt Penedès.

Per aconseguir els coeficients que han de permetre repartir els 33 consellers, cal sumar el tant per cent de regidors i el tant per cent de vots que ha assolit cada partit o agrupació.

A banda dels partits tradicionals que es presenten, hi ha algunes llistes sota el paraigua de Candidatura de Progrés, Compromís Municipal, Acord Municipal o Alternativa Municipalista, que en el fons depenen i sumen amb PSC, Junts, ERC i CUP respectivament a l’hora de fer els càlculs per repartir els consellers comarcals.

Finalment, els resultats assolits a les municipals decideixen també la composició de la Diputació. La de Barcelona la conformen 51 diputats, escollits entre els regidors i regidores dels 311 municipis de la província. Els trien els partits en funció dels vots que hagin assolit en les eleccions municipals en cada un dels 14 partits judicials de la província. És una representativitat proporcional al nombre d’habitants de cada partit judicial, el de Barcelona per exemple tria fins a 18 diputats.

Al partit judicial de Vilafranca, que no es correspon exactament amb el que seria la comarca de l’Alt Penedès, li pertoca escollir un únic diputat provincial. Per tant, aquest correspondrà a la formació que hagi obtingut major nombre de vots. El cap del Servei de Planificació i Avaluació de la Diputació de Barcelona, Xavier Bertrana, explica que al patit judicial de Vilafranca se sumen els vots dels 23 municipis que el conformen.

La mateixa situació, escollint un únic diputat, es dona també en els partits judicials d’Igualada i Vilanova i la Geltrú.