Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística el 2050 es preveu que els majors de 70 anys siguin el grup més nombrós a Espanya. Els canvis produïts per fenòmens imprevisibles com la pandèmia de la Covid-19, han posat en evidència les mancances dels models assistencials i socials i es camina, cada cop més, per un model d’habitatges per a persones grans amb serveis compartits que no pas per a residències.

Aconseguir una plaça pública a la residència del centre sociosanitari Ricard Fortuny de Vilafranca és igual o més complicat que abans de la pandèmia de la Covid-19 i torna a haver-hi una llista d’espera de més de dos anys per accedir-hi, xifra similar al 2019. Els 111 llits de la residència estan ocupats i la part sociosanitària està a un 85% d’ocupació ja que es veuen obligats a tenir una unitat tancada per manca de metges i infermeres. Ens ho explica la gerent del Consorci Sociosanitari, Elisabet Rutllant.

Tot i tenir la llista d’espera disparada, Rutllant apunta que el model de residència per a persones grans actual està caduc i que per això s’aposta cada cop més per tirar endavant pisos amb serveis compartits i suport professional, sempre i quan la persona sigui prou autònoma.

L’objectiu del Departament de Drets Socials és, doncs, reconvertir el model actual per millorar l’atenció cap a la gent gran amb unitats de convivència independents de les residències i, així, allargar l’autonomia de la gent gran.

El nou model assistencial, amb pisos amb serveis compartits, es basa en un canvi de paradigma en el qual es pensa que les persones no s’han d’adaptar al funcionament dels centres, sinó que aquests s’han d’adaptar a les necessitats de la tercera edat. Per això, els habitatges compartits s’entenen com a entorns adaptats amb tots els serveis necessaris i plenament integrats a la comunitat.

Deixant enrere les residències com les hem entès fins ara, el nou model compta amb unitats de convivència on les persones grans puguin sentir-se com a casa seva. Un element essencial és tenir en compte la història de vida de les persones, i que es reflecteixi tant al tracte com a l’entorn. Carme Santacana, educadora d’habitatge de pisos socials a Vilafranca, ens apunta alguns dels avantatges.

En aquests pisos les persones, a banda de compartir espais i serveis comuns, també compten amb l’ajuda de professionals que dinamitzen el seu dia a dia per tal de tenir una vida digna i afrontar l’etapa de la vellesa amb estabilitat i tranquil·litat i retardar el màxim possible el seu deteriorament.

Des de la regidoria de la gent gran Ramon Zaballa explica que a Vilafranca ara hi ha habitatges tutelats per a la gent gran gestionats per la Fundació Amàlia Soler i la Fundació Inglada Via, però el consistori planifica un bloc de pisos per a la gent gran al carrer Vidal. Ramon Zaballa

Es preveu que els 12 pisos del carrer Vidal estiguin llestos a inicis de l’any vinent, amb un pressupost d’1,3 milions d’euros pel qual s’ha demanat el 50% als fons Next Generation. Dels 12 allotjaments, 9 tindran una habitació i tres en tindran dues, comptaran amb espais comunitaris per fer-hi vida social i un lloguer assequible. A més des de l’Ajuntament anuncien un altra aposta per allargar l’autonomia de la gent gran.

Així, l’Ajuntament de Vilafranca forma part d’un estudi pilot a cost zero juntament amb la Societat Espanyola de Geriatria que vol demostrar que com més atenció domiciliària tingui una persona gran, menys ingrès a la residència necessita.

Els pisos amb serveis compartits ofereixen autonomia però amb certa tutela mèdica i d’assistència en un edifici que, idealment, hauria de tenir espai exterior, un entorn privat, zones per socialitzar, propers a l’entorn urbà i amb un equipament ergonòmic, inclusiu, funcional, segur, útil, confortable, amable i resistent.