La primera començava amb una d’aquestes col·laboracions. La de la Belen Cabanes, companya de la pregonera a l’Institut del Teatre, amb una versió molt original del toc de matinades amb sac de gemecs ball i castanyoles.

Una primera part de records personals, i familiars, que expliquen la seva sensibilitat artística. Records també de la la seva participació, fa 21 anys, en la recuperació i reinterpretació del Ball de les Gitanes, quan va fer la seva primera aportació dissenyant-ne els vestits. La segona part va ser la més reivindicativa, sota el lema ‘festa sí i lluita també’. Va recordar la seva participació en l’origen de la Festa Major alternativa, a l’Ateneu Popular X. Va assenyalar la festa també com un moment de reivindicacions, socials i identitàries, exclamant Sas absolució i va acabar també amb reivindicacions contra les agressions sexistes i elegtbifòbiques.

També aquí hi va haver una multitudinària col·laboració amb la cantant Rita Arnal, el Cor Xamusia i l’escola de Dansa Assumpta Trens amb la cançó de fer camí de Maria Mercè Marçal, amb arranjaments musicals del Lluís Giménez. Música i ball acampanyats de banderes vermelles i liles.

I la tercera part la va dedicar a la feina, com a dissenyadora i sastressa, però vinculada a la festa major. En aquest cas la col.laboració va venir en format televisiu amb un divertit vídeo simulant un capítol de Les Tresines, de la Cubana, però protagonitzat per la mateixa pregonera i companys i amics.
Acabat el vídeo no se’n va estar de treure’s una espina clavada de fa uns anys, quan els Diables li van dedicar un verset ofensiu. En aquesta ocasió va ser ella la que els va dedicar un verset als Diables.

Al final del pregó la Blanca Ferré va fer participar als cinc administradors per acomiadar-se i va adaptar els versos de les Gitanes per desitjar a tothom una bona Festa Major amb una plaça amb el públic en peu ballant i aplaudint.